Complementari
Blog complementari
dilluns, 23 de febrer del 2015
dilluns, 12 de gener del 2015
dimarts, 15 d’abril del 2014
dijous, 3 d’abril del 2014
Nova entrada
La cuenta de capital es la que se encarga de equilibrar la balanza de pagos, ya que en ella se recogen todas las transferencias de capital que tienen como finalidad la financiación de bienes de inversión. Valga como ejemplo la inversión extranjera en empresas, la financiación europea para construir infraestructuras o simplemente la compra de bonos o fondos por parte de capital extranjero.
1.Diferències de nivell de vida entre països
1.1Mesura de les diferències:el PIB
- Valor dels bens i serveis que produeix un país en un determinat període de temps.
- Es comptabilitza anualment a partir del valor dels bens i serveis finals produits.
- També equival a la renda nacional. La renda nacional es permet conèixer la renda per càpita
- Cal descontar-ne la inflació
1.1.1 Creixement desigual de PIB
- Exemple: la renda per càpita és 8 vegades superior a la Xinesa, 15 vegades a la India
- La diferència és molt gran si un país creix un 1% i un altre 3%
1.3 Importància de la productivitat pel creixement econòmic
- La productivitat correspon a la quantitat de bens i serveis (PIB) que pot produïr un treballador cada hora treballada.
- Si creix la productivitat creix el PIB.
- La productivitat depén de:
- Capital humà: educació, formació i experiència dels treballadors
- Capital físic: equip i estructures que es necessiten per produïr bens i serveis. Així, quantes més eines i de més precissió, més productivitat.
- Recursos naturals: son aportats per la natura, taks com la terra, els rius, els minerals...
- Coneixements tecnològics: comprensió de les millors formes de produïr bens i serveis (la cadena de muntatge de Ford, un nou medicament...
2. Importància de l'estalvi i inversió pel creixement econòmic
- Una manera d'elevar la futura productivitat és invertir més recuros en la producció de capital.
- Per que una societat inverteixi en més capital, té que consumir menys bens i serveisi estalviar una part més gran de la renda.
- Exemple: si Robinson inverteix capital (que queda a deure a Viernes) per fabricar una escala, augmentara la productivitat de la seva collita de cocos.
- D'altra banda, l'estalvi i l'inversió varien en el temps, i això fa moure l'economia.
Anys | Renda(=PIB) | Consun | Estalvi | Inversió |
1 | 100 | 60 | 40 | 40 |
2 | 100 | 50 | 50 | 50 |
3 El sistema financer
- Mercats de bons
- Borsa de valors.
- Intermediaris financers
- Els bancs
- Fons d'inversió
- MANKIW, N Gregory: Principios de economia.Mc. Graw Hill, Madrid 2002
4. Fluxe circular de l'estalvi i la inversió

Factors de producció
- Factor humà o treball
- Factor capital:
- Capital físic
- Capital humà o treball
- Capital financer (es pot observar que neix de l'estalvi, va als mercats finacers,que, a la vegada permeten produÏr bens i serveis, la qual cosa suposa ingresos a les empreses que portarn a pagar els factors: tan el capital humà com el financer (retornen les invesions fetes)
- Factor rerra:recursos naturals
- Darrrerament s'inclou I+D
5. El diner
5.1 Actius
- En sentit col·loquial, vinculem dirers a riquesa: "Bill Gates és molt ric per què té molts diners".
- En economia, és el conjunt d'actius (tot allò que genera liquidesa, és a dir, es pot convertir en diner) de l'economia que utilitzem per comprar bens i serveis.
- Hi ha actius més líquids que d'altres: una fàbrica és poc líquida comparada amb els productes que fabriquem. Tardarem molt més de temps a vendre la fàbrica que no pas la producció.
- L'actiu més evident i més líquid és l'efectiu, o sigui els bitllets i les monedes que té el public.També son actius els Dipósits a la Vista, Altres comptes corrents, Dipósits a termini, Fons d'inversió...L'efectiu és molt pràctic, però no genera interessos i per tant perd valor.
5,2 Orígen del diner
- El diner equivalia a bens i serveis que s'interncanviaven quan no existia paper moneda.
- La creació de paper moneda facilita el comerç
- Amb aquest or (o moneda) puc comprar productes (bens i serveis=PIB).
- Per tant, el paper moneda representa sempre una part del PIB. A l'economia del troc, els objectes intercanviats son una part del PIB.
- Fins el final de la II Guerra mundial, el diner estava vinculat a les reserves d'or d'un país.
- Els pagaments internacionals van passar a fer-se en dolars, cosa que va permetre a EEUU
- Ser l'unic país que podia comprar i vendre sense pagar taxes pels canvis de moneda
- Controlar l'oferta monetària de tot el mon en benefici propi.
- Les despeses de la guerra del Vietnam van devaluar reserves d'or a EEUU. Des de llavors, el valor de les monedes està en "flotació".
- El dólar segueix essent la moneda preeminent: el petroli es paga en dólars.
- Xina, per exemple, cobra en dólars les seves exportacions: amb aquest compre deute públic nordamericà, compra empreses o actius financers.
5.3 Funcions del banc central
- Si els bancs tenen dificultats creditícies, fa de "prestamísta de última instància".
- Operacions de mercat obert:
- regulen la quantiat de diner que hi ha a l'economia. amb la compravenda de bons de l'Estat .
- Si ha de comprar o vendre pot ser que necessiti imprimir bitllets, cosa que s'ha de fer moderadament per no provocar inflació (el BCE té com a principal funció tenir l'inflació controlada entre un 0 i un 2%..Pot evitar-se la inflació, però llavor pot produïr-se atur.Si compra, restringeix el diner en circulació; si ven, l'augmenta.
- Aquest sistema és més ràpid i efectiu que introduïr lleis i normes al sistema bancari.
- Reserves obligatòries exigides als bancs, cosa que procura fer poques vegades per no distorsionar el sistema bancari.
- Tpus de descompte:
- És el tipus d'interés dels prèstecs que el banc central concedeix als bancs comercials. Si el tipus és molt alt redueix l'oferta monetària
- Es demanen prèctecs quan la quantitat de reserves és inferior a l'obligada.
5.4 Problemes del Banc Central
- El banc central no controla la quantitat de diner que decideixen tenir les llars.Si depositen molt diner, els bancs tenen més reserves i poden oferir més crèdits. Si es diposita poc, s'ofereixen menys crèdits.
- Tampoc pot controlar la conducta dels banquers
- No obstant, si es manté vigilant , te informació de les esmentades conductes setmanalment i mantindre així la oferta monetària al nivell exigit.
5 Inflacio
- A l'Alemanya dels anys 20 els preus es triplicaven cada més.
- A EEUU dels anys 70 va unida també a la quantitat de diner.Als anys 90, la escasa quantitat de diner evita la inflació.
- No és fàcil reduïr la inflació, doncs llavors, es creu, que augmenta la desocupació, cosa que reflecteix la curva de Philips:
- Si el govern redueix la quantitat de diner, redueix la despesa dels individuus.
- Una disminució de la despesa no fa que baixin es preus inmediatament (poden passar anys) redueix la quantitat de bens i serveis que produeixen les economies, la qual cosa porta a acomiadaments.
- Aqusta disyuntiva pot ser breu o durar anys.
- Les mesures del govern poden ser:
- Altaració de la despesa estatal, la quantitat recaudada en impostos y la quantitat de diner que imprimeix
6. Comerç internacional i balança de pagaments
6.1 Avantage comparativa
6.2 Trabes al lliure comerç
Balança per compte corrent
Es costumbre resumir los intercambios de un país con la llamada balanza por cuenta corriente: en ella se suman todas las transacciones económicas que generan entradas de dinero para el país y se restan todas las que provocan salidas de dinero del país. La balanza por cuenta corriente se divide, a su vez, en cuatro sub-balanzas: la comercial, la de servicios, la de rentas y la de transferencias.
En la balanza comercial se suman las ventas que un país efectúa al extranjero (exportaciones) y se restan las compras que realiza al extranjero (importaciones ). En la balanza de servicios se suman los servicios que un país presta a los extranjeros (por ejemplo, el turismo o el transporte de mercancías) y se restan los que los extranjeros suministran a los nacionales. En la balanza de rentas se recoge la diferencia entre los cobros recibidos en concepto de rentas del capital y de trabajo (salarios, intereses, etc.) y los pagos por idéntico concepto. Y en la balanza de transferencias se incluyen las entregas de dinero de los extranjeros a los nacionales que no tienen ninguna contrapartida (las remesas de los inmigrantes, por ejemplo) y se deducen las salidas. Cuando los saldos son positivos hablaremos de superávit y cuando son negativos, de déficit.
Todas estas categorías pueden emplearse para analizar la posición de cualquier país, pero también podemos aplicarlas para estudiar la situación de cualquier individuo. Si éste vende al mercado más mercancías que las que compra, si presta más servicios que los que recibe o si efectúa más pagos y transferencias que las que cobra, tendrá un superávit en su balanza particular por cuenta corriente y, si no, un déficit.
Si a los agentes económicos se les deja operar libremente, los déficits y los superávits internacionales en la balanza por cuenta corriente tenderán a corregirse por sí solos: si un país siempre acumula superávits, experimentará entradas de dinero, de modo que sus precios internos tenderán a subir; asimismo, los países con déficit llevará a sus precios internos a bajar. Por estas dos vías, el país con superávit reducirá sus exportaciones (los extranjeros le comprarán menos porque sus precios habrán subido) y aumentará sus importaciones (comprará más al extranjero porque los precios serán más baratos allí), hasta que a largo plazo los superávits y los déficits desaparezcan. No tendría mucho sentido que un individuo o un país vendiera sin parar más mercancías que las que comprase, pues en tal caso sólo atesorarían dinero sin adquirir nunca aquellos bienes que realmente satisfacen sus necesidades.
Si hay superávits internacionales de la balanza por cuenta corriente tenderán a corregirse solos: si un país siempre acumula superávits, experimentará entradas de dinero, de manera que sus precios tenderán a subir; asimismo, los países con déficit irán perdiendo dinero, lo que llevará a sus precios internos a bajar. Por esas dos vías, el país con superávit reducirá las exportaciones (los extranjeros comprararan menos por que sus precios habrán subido) y aumentaran sus importaciones (comprará más en el extranjero por que los precios serán más baratos allí), hasta que a largo plazo los superávits i los déficits desaparezcan.
RODRÍGUEZ BRAUN, Carlos; RALLO, Juan Ramón (2011):
El liberalismo no es pecado. Editorial Deusto, Barcelona 2011.
Es costumbre resumir los intercambios de un país con la llamada balanza por cuenta corriente: en ella se suman todas las transacciones económicas que generan entradas de dinero para el país y se restan todas las que provocan salidas de dinero del país. La balanza por cuenta corriente se divide, a su vez, en cuatro sub-balanzas: la comercial, la de servicios, la de rentas y la de transferencias.
En la balanza comercial se suman las ventas que un país efectúa al extranjero (exportaciones) y se restan las compras que realiza al extranjero (importaciones ). En la balanza de servicios se suman los servicios que un país presta a los extranjeros (por ejemplo, el turismo o el transporte de mercancías) y se restan los que los extranjeros suministran a los nacionales. En la balanza de rentas se recoge la diferencia entre los cobros recibidos en concepto de rentas del capital y de trabajo (salarios, intereses, etc.) y los pagos por idéntico concepto. Y en la balanza de transferencias se incluyen las entregas de dinero de los extranjeros a los nacionales que no tienen ninguna contrapartida (las remesas de los inmigrantes, por ejemplo) y se deducen las salidas. Cuando los saldos son positivos hablaremos de superávit y cuando son negativos, de déficit.
Todas estas categorías pueden emplearse para analizar la posición de cualquier país, pero también podemos aplicarlas para estudiar la situación de cualquier individuo. Si éste vende al mercado más mercancías que las que compra, si presta más servicios que los que recibe o si efectúa más pagos y transferencias que las que cobra, tendrá un superávit en su balanza particular por cuenta corriente y, si no, un déficit.
Si a los agentes económicos se les deja operar libremente, los déficits y los superávits internacionales en la balanza por cuenta corriente tenderán a corregirse por sí solos: si un país siempre acumula superávits, experimentará entradas de dinero, de modo que sus precios internos tenderán a subir; asimismo, los países con déficit llevará a sus precios internos a bajar. Por estas dos vías, el país con superávit reducirá sus exportaciones (los extranjeros le comprarán menos porque sus precios habrán subido) y aumentará sus importaciones (comprará más al extranjero porque los precios serán más baratos allí), hasta que a largo plazo los superávits y los déficits desaparezcan. No tendría mucho sentido que un individuo o un país vendiera sin parar más mercancías que las que comprase, pues en tal caso sólo atesorarían dinero sin adquirir nunca aquellos bienes que realmente satisfacen sus necesidades.
Si hay superávits internacionales de la balanza por cuenta corriente tenderán a corregirse solos: si un país siempre acumula superávits, experimentará entradas de dinero, de manera que sus precios tenderán a subir; asimismo, los países con déficit irán perdiendo dinero, lo que llevará a sus precios internos a bajar. Por esas dos vías, el país con superávit reducirá las exportaciones (los extranjeros comprararan menos por que sus precios habrán subido) y aumentaran sus importaciones (comprará más en el extranjero por que los precios serán más baratos allí), hasta que a largo plazo los superávits i los déficits desaparezcan.
RODRÍGUEZ BRAUN, Carlos; RALLO, Juan Ramón (2011):
El liberalismo no es pecado. Editorial Deusto, Barcelona 2011.
6.3Balança de pagaments
Balanza por cuenta corriente
Esta es la cuenta más importante y la que más se utiliza para evaluar el estado de la economía de un país, ya si es negativa (más importaciones que exportaciones), revela una necesidad de financiación. En la balanza por cuenta corriente se apuntan las importaciones y exportaciones de bienes y servicios, así como las rentas y transferencias, cada una en su correspondiente sección.
Como en cualquier empresa, las cuentas pueden ser buenas o malas, pero tienen que cuadrar. Si una empresa ha tenido beneficios en ventas, ese dinero puede invertirse o ir a parar a su fondo de reserva. Si tiene pérdidas, debe recurrir a financiación, a nuevos inversores o disminuir su fondo de reserva. Recurriendo a una expresión coloquial: “las gallinas que entran por las que salen”, aunque como podéis imaginar, sí que es importante conocer el desglose de estas cuentas, porque son un indicador de como va la economía.
Balanza comercial
Es de la que más se habla en los medios, y la más tangible de todas, pues registra las compras y ventas de mercancias. Si un país importa más de lo que exporta, arrojará un saldo negativo, lo que se conoce como déficit en la balanza comercial. La dependencia de fuentes energéticas, como el petróleo, es una de las mayores causas de déficit en esta balanza.
Es de la que más se habla en los medios, y la más tangible de todas, pues registra las compras y ventas de mercancias. Si un país importa más de lo que exporta, arrojará un saldo negativo, lo que se conoce como déficit en la balanza comercial. La dependencia de fuentes energéticas, como el petróleo, es una de las mayores causas de déficit en esta balanza.
Balanza de servicios
Engloba todos los pagos y cobros por servicios que no son bienes materiales, como el turismo, los seguros, los servicios informáticos, asesorías, los transportes, los royalties…
Balanza de rentas: se refiere al dinero que reciben los habitantes de un país en concepto de beneficios generados en otro país, ya sea por trabajo o capital, como recibir una pensión por haber trabajado en otro país, o intereses y dividendos de inversiones. En sentido contrario, tambien registra el dinero que sale por el mismo concepto, por los beneficios de inversiones extranjeras en nuestro país.
Engloba todos los pagos y cobros por servicios que no son bienes materiales, como el turismo, los seguros, los servicios informáticos, asesorías, los transportes, los royalties…
Balanza de rentas: se refiere al dinero que reciben los habitantes de un país en concepto de beneficios generados en otro país, ya sea por trabajo o capital, como recibir una pensión por haber trabajado en otro país, o intereses y dividendos de inversiones. En sentido contrario, tambien registra el dinero que sale por el mismo concepto, por los beneficios de inversiones extranjeras en nuestro país.
Balanza de transferencias:
Son las transferencias sin contrapartida (es decir, que no es por un bien, servicio o renta) que se emiten y reciben al y del exterior. El mejor ejemplo es el dinero que envían los inmigrantes a su país, o los emigrantes al nuestro.
Son las transferencias sin contrapartida (es decir, que no es por un bien, servicio o renta) que se emiten y reciben al y del exterior. El mejor ejemplo es el dinero que envían los inmigrantes a su país, o los emigrantes al nuestro.
Cuenta de capital
Veure dades a Geografia Vicens Vives batxillerat 173,
La cuenta de capital es la que se encarga de equilibrar la balanza de pagos, ya que en ella se recogen todas las transferencias de capital que tienen como finalidad la financiación de bienes de inversión. Valga como ejemplo la inversión extranjera en empresas, la financiación europea para construir infraestructuras o simplemente la compra de bonos o fondos por parte de capital extranjero.
También se conoce como cuenta financiera, porque el FMI se ha empeñado en dividir la cuenta de capital en dos cuentas de primer nivel (cuenta de capital y cuenta financiera), en la que casi toda la totalidad de las transacciones se realizan en la cuenta financiera.
Se divide de la siguiente manera:
Inversión extranjera directa: se considera inversión directa la inversión de capital en la compra o construcción infraestructuras, y también la compra de más del 10% del capital social de una empresa. Hay que tener en cuenta que los beneficios generados de esta inversión contabilizarán en la cuenta corriente.
Inversión en cartera: se refiere a la compra de bonos y acciones por parte de capital extranjero. De nuevo, las ganancias repercutirán en la cuenta corriente.
Préstamos y otras inversiones
Cuenta de reservas: es la operada por el banco central de un país, que se encarga de contrarrestar los flujos de capital procedentes del mercado, y así evitar fluctuaciones excesivas de la moneda. Esto se consigue comprando o vendiendo su propia moneda —a través del fondo de reserva— para valuar o devaluar la moneda y controlar los flujos de capital en función de los intereses del país. Un pais principalmente importador, como Gran Bretaña, tiene interés en mantener una moneda fuerte, mientras que uno principalmente exportador, como pueda ser China, prefiere una moneda débil que le permita seguir siendo competitivo. Estas acciones se engloban dentro la política monetaria de un país.
Equilibrio de la balanza de pagos
Inversión en cartera: se refiere a la compra de bonos y acciones por parte de capital extranjero. De nuevo, las ganancias repercutirán en la cuenta corriente.
Préstamos y otras inversiones
Cuenta de reservas: es la operada por el banco central de un país, que se encarga de contrarrestar los flujos de capital procedentes del mercado, y así evitar fluctuaciones excesivas de la moneda. Esto se consigue comprando o vendiendo su propia moneda —a través del fondo de reserva— para valuar o devaluar la moneda y controlar los flujos de capital en función de los intereses del país. Un pais principalmente importador, como Gran Bretaña, tiene interés en mantener una moneda fuerte, mientras que uno principalmente exportador, como pueda ser China, prefiere una moneda débil que le permita seguir siendo competitivo. Estas acciones se engloban dentro la política monetaria de un país.
Equilibrio de la balanza de pagos
La balanza de pagos siempre está en equilibrio, pues un déficit en la cuenta corriente será compensado por un superávit en la cuenta capital, ya que lógicamente el dinero para esa mayor cantidad de compras que de ventas tiene que salir de algún sitio, bien por inversiones o préstamos extranjeros o por una reducción del fondo de reservas del banco central.
Como podéis imaginar, es importante tratar de mantener el equilibrio dentro de cada cuenta, pues un país, al igual que una empresa, no puede depender eternamente de la inversión externa. Siguiendo la analogía del espectáculo circense, aunque la balanza de pagos siempre mantiene el equilibrio, no queremos ver al funambulista balancearse demasiado sobre la cuerda.
La balanza de pagos, el funambulista que nunca pierde el equilibrio
Extret de la web de ING direct:
http://www.ennaranja.com/economia-facil/la-balanza-de-pagos-el-funambulista-que-nunca-pierde-el-equilibrio/?sem=sem-google_search-balanza_pagos-grupo-texto-blog_ennaranja-ennaranja.com/economia_facil/la_balanza_de_pagos_el_funambulista_que_nunca_pierde_el_equilibrio/
Extret de la web de ING direct:
http://www.ennaranja.com/economia-facil/la-balanza-de-pagos-el-funambulista-que-nunca-pierde-el-equilibrio/?sem=sem-google_search-balanza_pagos-grupo-texto-blog_ennaranja-ennaranja.com/economia_facil/la_balanza_de_pagos_el_funambulista_que_nunca_pierde_el_equilibrio/
Veure Mankiw 243
5.1. El deute públic
5.2. Polítiques keynessianes o polítiques monetaristes.
5.1. Control i emissió del diner
- Fins el ffinal de la II Guerra mundial, estava vinculat a les reserves d'or d'un país.
- Tenia, però, una avantatge: al no pode-se imorimir més paper, no provocava inflació.
- Va agreujar la crisi de 1929, doncs no permet la devaluació o revaluació de la moneda.
- A Breton Wods sols EEUU va ma rnatindre la paritat en or. El valor de la resta de monedes es calculava a partir del dólar.
- Els pagaments internacionals van passar a fer-se en dolars, cosa que va permetre a EEUU ser l'unic país que podia comprar i vendre sense pagar taxes pels canvis de moneda
- Les despeses de la guerra del Vietnam van devaluar reserves d'or a EEUU. Des de llavors, el valor de les monedes està en "flotació".
- El dólar segueix essent la moneda preeminent: el petroli es paga en dólars.
- Xina, per exemple, cobra en dólars les seves exportacions: amb aquest compre deute públic nordamericà, compra empreses o actius financers.
- El comerç internacional es fa bàsicament en dólars. cosa que permet a EEUU el control de la liquiditat al món (?)
- Les monedes estableixen paritat eentre elles: si la cistella de la compra aquí val 1,5 euro i a EEUU dólar, vol dir que 1 $ = 1,5€.
- Actualment la majoria de monedes estan "en flotació"
MANKIW, N. Gregory: Pricipios de esconomia. Mc. Graw Hlil
Normalment, la inflació alta i persistent , la culpa acostuma ser el creixement de la quantitat de diner .
Exemple: "En Alemania un periódico coataba 0,30 marcos en enero de 1921. Menos de dos años más tarde, en noviembre de 1922, este misdmo periódico costaba 70 milllones de marcos.
- A l'Alemanya dels anys 20 els preus es triplicaven cada més.
- A EEUU dels anys 70 va unida també a la quantitat de diner.Als anys 90, la escasa quantitat de diner evita la inflació.
- No és fàcil reduïr la inflació, doncs llavors, es creu, que augmenta la desocupació, cosa que reflecteix la curva de Philips:
- Si el govern redueix la quantitat de diner, redueix la despesa dels individuus.
- Una disminució de la despesa no fa que baixin es preus inmediatament (poden passar anys) redueix la quantitat de bens i serveis que produeixen les economies, la qual cosa porta a acomiadaments.
- Aqusta disyuntiva pot ser breu o durar anys.
- Les mesures del govern poden ser:
- Altaració de la despesa estatal, la quantitat recaudada en impostos y la quantitat de diner que imprimeix
Un factor de producció que anteriorment fou un producte del procès de producció. Un fuster utilitza un torn per a fer la pota d'una taula. El torn va ser anteriorment el producte d'una empresa fabricant de torns. El fabricant de torns va utilitzar un altre equip per fabricar el seu producte. Per tant el capital és un factor de producció utlitzat per tot tipus de bens i serveis, inclós més capital.
Diner
Actius
Saldo exterior o saldo per compte corrent (balança de pagaments)
- Balança (o saldo) per compte corrent
- Comptabilitza les importacions i les exportacions.Un dèficit per compte corrent vol dir que gasta (importa)més del que produeix (Exemple: Robinson).
- Balança (o saldo) de capitals
- Comptabilitza l'arribada o sortida de capitals. El país amb superàbit financia a un deficitari (Exemple: Viernes)
- No necessàriament un déficit es dolent i un superàbit és bo, doncs depén de l'ús que s'en faci: no és el mateix tindre dèficit per que s'han importat bens de consum que un de causat per l'importació de bens de capital.
- El superàbit també pot ser dolent, doncs pot produÏr inflació i un deficit, baixada de preus.
Balança de pagaments
- Document contable del Banc central
- És la suma de:
- BalaNça per compte corrent: registra el valor dels bens i serveis que entren (importacions) o surten (exportacions) d'un pais.
- Balança per compte de capital: registra el valor de les inversions (en indústries, infrestructures...) que entren o surten d'un país. Si des de l'estranger s'inverteix aquí, hi ha superàbit. Si invertim nosaltres a fora, hi ha dèficit.
- Una balança equilibra l'altre
- Si les balances de compte corrent d'un país tenen superàvit, permet fer prèstecs a altres països.
- Si les balances de comte corrent d'un país tenen dèficit, reben prèstecs a altres països i s'endeuten. a
- Mercats de bons
- Poden ser públics o privats
- Exemple: si una empresa o l'Estat volen finançar-se pode emetre bons (o obligacions).Es un certificat d'un deute específic on s'especifica el venciment i tipus d'interés. Equival a un pagaré.
- Alguns tenen el venciment en mesos, altres poden arribar a 30 anys. Si el titular vol cobrar-lo abans del venciment, no pot fer més que vendre'l a una altra persona.
- Els prestataris a vegades es declaren en fallida i no paguen. En les empreses que hi ha aquest perrill és quan es demana un tipus d'interés més alt. Els de l'Estat, son els més segurs.
- Normalment els titulars tenen que pagar la renda imponible IRPF) corresponent als seus interessos.
- Borsa de valors.
- Dret a la propietat de l'empresa.
- A diferència dels bons, si l'empresa és molt rentable, els accionistes tenen beneficis. Les accions són mes arriscades que els bons.
- Pugen i baixen de preu, segons la consideració que mereix el futur de l'empresa.
- Els index bursàtils es una mitjana de del valor de les accions de les principals empreses. Com que els preus de les accions reflexen la rendabilitat esperada, aquests índex es vigilen de prop per ser possibles indicadors de la futura situació econòmica.
- Intermediaris financers
- Institucions mitjançant les quals els estalviadors poden facilitar indirectament fons als prestataris.
- Els bancs
- Els bons i accions son utilitats per grans empreses. El banc l'utlitza el petit industrial, botiguer...
- Accepten dipósits dels estalviadors per aconseguir prèstecs als sol·licitants. Els bancs paguen interessos als depositants i cobren al prestatari un tipus d'interés més alt pels seus prestams.
- Els bancs també tenen la funció de facilitar les compres de bens i serveis girant xecs contra els seus dipòsits.
- Fons d'inversió
- Eviten el risc de tindre accions d'una sola (o poques) empreses.
- Amb pocs diners una persona pot comprar participacions d'un fons d'inversió i convertirse en propietari o acreedor de moltes grans empreses.
- Les empreses que gestionen cobren per aquest servei una comissió que oscila entre el 0,5 i el 2% dels actius d'aquell any.
- Els gestors dels fons compren accions de les empreses amb futur i venen les que no tenen un futur garantit.
- Aquells que compren les accions d'un determinat index bursàtil (dits fons indiciats) acostumen a tenir més bons resultats que les més diverificades.
- Els bancs
- Institucions mitjançant les quals els estalviadors poden facilitar indirectament fons als prestataris.
- No s'hi inclou aquells productes produïts no venuts. Aquests passen a ser inventariats per al proper trimestre.
- Si multipliquem la quantitat de productes xinesos pel seu preu ens dona un PIB tres vegades inferior que fent la mateixa operació a EEUU
- Ni aquest ni cap altre métode mesuren la distribució de la renda.
- Cal tenir en compte que d'un any per altre un producte pot haber canviat de qualitat
Alfred Pastor
Cal descontar la inflació del valor dels productes
Alfred Pastor
Exmple:
- Josep i Maria accepten la primera feina a 20 anys i guanyen 30.000 euros. Al país d'en Josep l'economia creix un 1% i el de Maria un 3%.
- Quna tindran 60 anys aquesta diferència de 2 punts percentuals del PIB comporten que ell guanyi 45.000 euros i ella en guanyi 98.000, fent un cálcul d'interés compost.
- Cálcul del interés compost
- CF = CI(1+i)^n donde CF es el capital final, CI es el capital inicial, i es la tasas de interés y n es el plazo o número de periodos.Supongamos un crédito de $1.000.000 a una tasa de interés mensual del 2% con un plazo de 12 meses.Tenemos: CI = 1.000.000. i = 0,02. n = 12. CF = ¿?Entonces:CF= 1.000.000(1+0,02)^12CF=1.000.000(1,02)^12Resolvemos primero la potencia de 1.02 elevado a la 12 = 1,268241795CF = 1.000.000x1,268241795 = 1.268.241,79Si queremos determinar cuánto interés hubo que pagar por ese crédito, restamos el capital inicial al capital final [1.268.241,79-1.000.000], dando un resultado de 268.241,79.Partiendo de la fórmula CF = CI(1+i)^n podemos determinar cualquiera de las cuatro variables [capital inicial, capital final, periodo y tasa de interés], lo cual es ya un ejercicio para matemática financiera. En este caso sólo determinamos la variable capital final.Per elevar un número a una poténcia
- La regla dels 70 ens permet també calcular la potència: si una variable creix x a l'any , aqueta variable es duplica cada 70 anys, aproximadament.
- Per tant, si els 30000 d'en Josep creixen 1, tarden 70 anys en duplicar-se; els de la Maria creixen 3, cal dividir 70/3 i dona 23 anys per duplicar-se
Si Robinson Crusoe pesca més peixos amb les mateixes hores treballades, té més productivitat. Això val per un país. Pot ser que inverteixi temps en fer un millor barca per pescar, i això farà augmentar la productivitat.
1.Diferències de nivell de vida entre països
1.1Mesura de les diferències:el PIB
- Valor dels bens i serveis que produeix un país en un determinat període de temps.
- Es comptabilitza anualment a partir del valor dels bens i serveis finals produits.
- També equival a la renda nacional. La renda nacional es permet conèixer la renda per càpita
- Cal descontar-ne la inflació
1.1.1 Creixement desigual de PIB
- Exemple: la renda per càpita és 8 vegades superior a la Xinesa, 15 vegades a la India
- La diferència és molt gran si un país creix un 1% i un altre 3%
1.3 Importància de la productivitat pel creixement econòmic
- La productivitat correspon a la quantitat de bens i serveis (PIB) que pot produïr un treballador cada hora treballada.
- Si creix la productivitat creix el PIB.
- La productivitat depén de:
- Capital humà: educació, formació i experiència dels treballadors
- Capital físic: equip i estructures que es necessiten per produïr bens i serveis. Així, quantes més eines i de més precissió, més productivitat.
- Recursos naturals: son aportats per la natura, taks com la terra, els rius, els minerals...
- Coneixements tecnològics: comprensió de les millors formes de produïr bens i serveis (la cadena de muntatge de Ford, un nou medicament...
2. Importància de l'estalvi i inversió pel creixement econòmic
- Una manera d'elevar la futura productivitat és invertir més recuros en la producció de capital.
- Per que una societat inverteixi en més capital, té que consumir menys bens i serveisi estalviar una part més gran de la renda.
- Exemple: si Robinson inverteix capital (que queda a deure a Viernes) per fabricar una escala, augmentara la productivitat de la seva collita de cocos.
- D'altra banda, l'estalvi i l'inversió varien en el temps, i això fa moure l'economia.
Anys | Renda(=PIB) | Consun | Estalvi | Inversió |
1 | 100 | 60 | 40 | 40 |
2 | 100 | 50 | 50 | 50 |
3 El sistema financer
- Mercats de bons
- Borsa de valors.
- Intermediaris financers
- Els bancs
- Fons d'inversió
- MANKIW, N Gregory: Principios de economia.Mc. Graw Hill, Madrid 2002
4. Fluxe circular de l'estalvi i la inversió

Factors de producció
- Factor humà o treball
- Factor capital:
- Capital físic
- Capital humà o treball
- Capital financer (es pot observar que neix de l'estalvi, va als mercats finacers,que, a la vegada permeten produÏr bens i serveis, la qual cosa suposa ingresos a les empreses que portarn a pagar els factors: tan el capital humà com el financer (retornen les invesions fetes)
- Factor rerra:recursos naturals
- Darrrerament s'inclou I+D
5. El diner
5.1 Actius
- En sentit col·loquial, vinculem dirers a riquesa: "Bill Gates és molt ric per què té molts diners".
- En economia, és el conjunt d'actius (tot allò que genera liquidesa, és a dir, es pot convertir en diner) de l'economia que utilitzem per comprar bens i serveis.
- Hi ha actius més líquids que d'altres: una fàbrica és poc líquida comparada amb els productes que fabriquem. Tardarem molt més de temps a vendre la fàbrica que no pas la producció.
- L'actiu més evident i més líquid és l'efectiu, o sigui els bitllets i les monedes que té el public.També son actius els Dipósits a la Vista, Altres comptes corrents, Dipósits a termini, Fons d'inversió...L'efectiu és molt pràctic, però no genera interessos i per tant perd valor.
5,2 Orígen del diner
- El diner equivalia a bens i serveis que s'interncanviaven quan no existia paper moneda.
- La creació de paper moneda facilita el comerç
- Amb aquest or (o moneda) puc comprar productes (bens i serveis=PIB).
- Per tant, el paper moneda representa sempre una part del PIB. A l'economia del troc, els objectes intercanviats son una part del PIB.
- Fins el final de la II Guerra mundial, el diner estava vinculat a les reserves d'or d'un país.
- Els pagaments internacionals van passar a fer-se en dolars, cosa que va permetre a EEUU
- Ser l'unic país que podia comprar i vendre sense pagar taxes pels canvis de moneda
- Controlar l'oferta monetària de tot el mon en benefici propi.
- Les despeses de la guerra del Vietnam van devaluar reserves d'or a EEUU. Des de llavors, el valor de les monedes està en "flotació".
- El dólar segueix essent la moneda preeminent: el petroli es paga en dólars.
- Xina, per exemple, cobra en dólars les seves exportacions: amb aquest compre deute públic nordamericà, compra empreses o actius financers.
5.3 Funcions del banc central
- Si els bancs tenen dificultats creditícies, fa de "prestamísta de última instància".
- Operacions de mercat obert:
- regulen la quantiat de diner que hi ha a l'economia. amb la compravenda de bons de l'Estat .
- Si ha de comprar o vendre pot ser que necessiti imprimir bitllets, cosa que s'ha de fer moderadament per no provocar inflació (el BCE té com a principal funció tenir l'inflació controlada entre un 0 i un 2%..Pot evitar-se la inflació, però llavor pot produïr-se atur.Si compra, restringeix el diner en circulació; si ven, l'augmenta.
- Aquest sistema és més ràpid i efectiu que introduïr lleis i normes al sistema bancari.
- Reserves obligatòries exigides als bancs, cosa que procura fer poques vegades per no distorsionar el sistema bancari.
- Tpus de descompte:
- És el tipus d'interés dels prèstecs que el banc central concedeix als bancs comercials. Si el tipus és molt alt redueix l'oferta monetària
- Es demanen prèctecs quan la quantitat de reserves és inferior a l'obligada.
5.4 Problemes del Banc Central
- El banc central no controla la quantitat de diner que decideixen tenir les llars.Si depositen molt diner, els bancs tenen més reserves i poden oferir més crèdits. Si es diposita poc, s'ofereixen menys crèdits.
- Tampoc pot controlar la conducta dels banquers
- No obstant, si es manté vigilant , te informació de les esmentades conductes setmanalment i mantindre així la oferta monetària al nivell exigit.
5 Inflacio
- A l'Alemanya dels anys 20 els preus es triplicaven cada més.
- A EEUU dels anys 70 va unida també a la quantitat de diner.Als anys 90, la escasa quantitat de diner evita la inflació.
- No és fàcil reduïr la inflació, doncs llavors, es creu, que augmenta la desocupació, cosa que reflecteix la curva de Philips:
- Si el govern redueix la quantitat de diner, redueix la despesa dels individuus.
- Una disminució de la despesa no fa que baixin es preus inmediatament (poden passar anys) redueix la quantitat de bens i serveis que produeixen les economies, la qual cosa porta a acomiadaments.
- Aqusta disyuntiva pot ser breu o durar anys.
- Les mesures del govern poden ser:
- Altaració de la despesa estatal, la quantitat recaudada en impostos y la quantitat de diner que imprimeix
6. Comerç internacional i balança de pagaments
6.1 Avantage comparativa
6.2 Trabes al lliure comerç
Balança per compte corrent
Es costumbre resumir los intercambios de un país con la llamada balanza por cuenta corriente: en ella se suman todas las transacciones económicas que generan entradas de dinero para el país y se restan todas las que provocan salidas de dinero del país. La balanza por cuenta corriente se divide, a su vez, en cuatro sub-balanzas: la comercial, la de servicios, la de rentas y la de transferencias.
En la balanza comercial se suman las ventas que un país efectúa al extranjero (exportaciones) y se restan las compras que realiza al extranjero (importaciones ). En la balanza de servicios se suman los servicios que un país presta a los extranjeros (por ejemplo, el turismo o el transporte de mercancías) y se restan los que los extranjeros suministran a los nacionales. En la balanza de rentas se recoge la diferencia entre los cobros recibidos en concepto de rentas del capital y de trabajo (salarios, intereses, etc.) y los pagos por idéntico concepto. Y en la balanza de transferencias se incluyen las entregas de dinero de los extranjeros a los nacionales que no tienen ninguna contrapartida (las remesas de los inmigrantes, por ejemplo) y se deducen las salidas. Cuando los saldos son positivos hablaremos de superávit y cuando son negativos, de déficit.
Todas estas categorías pueden emplearse para analizar la posición de cualquier país, pero también podemos aplicarlas para estudiar la situación de cualquier individuo. Si éste vende al mercado más mercancías que las que compra, si presta más servicios que los que recibe o si efectúa más pagos y transferencias que las que cobra, tendrá un superávit en su balanza particular por cuenta corriente y, si no, un déficit.
Si a los agentes económicos se les deja operar libremente, los déficits y los superávits internacionales en la balanza por cuenta corriente tenderán a corregirse por sí solos: si un país siempre acumula superávits, experimentará entradas de dinero, de modo que sus precios internos tenderán a subir; asimismo, los países con déficit llevará a sus precios internos a bajar. Por estas dos vías, el país con superávit reducirá sus exportaciones (los extranjeros le comprarán menos porque sus precios habrán subido) y aumentará sus importaciones (comprará más al extranjero porque los precios serán más baratos allí), hasta que a largo plazo los superávits y los déficits desaparezcan. No tendría mucho sentido que un individuo o un país vendiera sin parar más mercancías que las que comprase, pues en tal caso sólo atesorarían dinero sin adquirir nunca aquellos bienes que realmente satisfacen sus necesidades.
Si hay superávits internacionales de la balanza por cuenta corriente tenderán a corregirse solos: si un país siempre acumula superávits, experimentará entradas de dinero, de manera que sus precios tenderán a subir; asimismo, los países con déficit irán perdiendo dinero, lo que llevará a sus precios internos a bajar. Por esas dos vías, el país con superávit reducirá las exportaciones (los extranjeros comprararan menos por que sus precios habrán subido) y aumentaran sus importaciones (comprará más en el extranjero por que los precios serán más baratos allí), hasta que a largo plazo los superávits i los déficits desaparezcan.
RODRÍGUEZ BRAUN, Carlos; RALLO, Juan Ramón (2011):
El liberalismo no es pecado. Editorial Deusto, Barcelona 2011.
Es costumbre resumir los intercambios de un país con la llamada balanza por cuenta corriente: en ella se suman todas las transacciones económicas que generan entradas de dinero para el país y se restan todas las que provocan salidas de dinero del país. La balanza por cuenta corriente se divide, a su vez, en cuatro sub-balanzas: la comercial, la de servicios, la de rentas y la de transferencias.
En la balanza comercial se suman las ventas que un país efectúa al extranjero (exportaciones) y se restan las compras que realiza al extranjero (importaciones ). En la balanza de servicios se suman los servicios que un país presta a los extranjeros (por ejemplo, el turismo o el transporte de mercancías) y se restan los que los extranjeros suministran a los nacionales. En la balanza de rentas se recoge la diferencia entre los cobros recibidos en concepto de rentas del capital y de trabajo (salarios, intereses, etc.) y los pagos por idéntico concepto. Y en la balanza de transferencias se incluyen las entregas de dinero de los extranjeros a los nacionales que no tienen ninguna contrapartida (las remesas de los inmigrantes, por ejemplo) y se deducen las salidas. Cuando los saldos son positivos hablaremos de superávit y cuando son negativos, de déficit.
Todas estas categorías pueden emplearse para analizar la posición de cualquier país, pero también podemos aplicarlas para estudiar la situación de cualquier individuo. Si éste vende al mercado más mercancías que las que compra, si presta más servicios que los que recibe o si efectúa más pagos y transferencias que las que cobra, tendrá un superávit en su balanza particular por cuenta corriente y, si no, un déficit.
Si a los agentes económicos se les deja operar libremente, los déficits y los superávits internacionales en la balanza por cuenta corriente tenderán a corregirse por sí solos: si un país siempre acumula superávits, experimentará entradas de dinero, de modo que sus precios internos tenderán a subir; asimismo, los países con déficit llevará a sus precios internos a bajar. Por estas dos vías, el país con superávit reducirá sus exportaciones (los extranjeros le comprarán menos porque sus precios habrán subido) y aumentará sus importaciones (comprará más al extranjero porque los precios serán más baratos allí), hasta que a largo plazo los superávits y los déficits desaparezcan. No tendría mucho sentido que un individuo o un país vendiera sin parar más mercancías que las que comprase, pues en tal caso sólo atesorarían dinero sin adquirir nunca aquellos bienes que realmente satisfacen sus necesidades.
Si hay superávits internacionales de la balanza por cuenta corriente tenderán a corregirse solos: si un país siempre acumula superávits, experimentará entradas de dinero, de manera que sus precios tenderán a subir; asimismo, los países con déficit irán perdiendo dinero, lo que llevará a sus precios internos a bajar. Por esas dos vías, el país con superávit reducirá las exportaciones (los extranjeros comprararan menos por que sus precios habrán subido) y aumentaran sus importaciones (comprará más en el extranjero por que los precios serán más baratos allí), hasta que a largo plazo los superávits i los déficits desaparezcan.
RODRÍGUEZ BRAUN, Carlos; RALLO, Juan Ramón (2011):
El liberalismo no es pecado. Editorial Deusto, Barcelona 2011.
6.3Balança de pagaments
Balanza por cuenta corriente
Esta es la cuenta más importante y la que más se utiliza para evaluar el estado de la economía de un país, ya si es negativa (más importaciones que exportaciones), revela una necesidad de financiación. En la balanza por cuenta corriente se apuntan las importaciones y exportaciones de bienes y servicios, así como las rentas y transferencias, cada una en su correspondiente sección.
Como en cualquier empresa, las cuentas pueden ser buenas o malas, pero tienen que cuadrar. Si una empresa ha tenido beneficios en ventas, ese dinero puede invertirse o ir a parar a su fondo de reserva. Si tiene pérdidas, debe recurrir a financiación, a nuevos inversores o disminuir su fondo de reserva. Recurriendo a una expresión coloquial: “las gallinas que entran por las que salen”, aunque como podéis imaginar, sí que es importante conocer el desglose de estas cuentas, porque son un indicador de como va la economía.
Balanza comercial
Es de la que más se habla en los medios, y la más tangible de todas, pues registra las compras y ventas de mercancias. Si un país importa más de lo que exporta, arrojará un saldo negativo, lo que se conoce como déficit en la balanza comercial. La dependencia de fuentes energéticas, como el petróleo, es una de las mayores causas de déficit en esta balanza.
Es de la que más se habla en los medios, y la más tangible de todas, pues registra las compras y ventas de mercancias. Si un país importa más de lo que exporta, arrojará un saldo negativo, lo que se conoce como déficit en la balanza comercial. La dependencia de fuentes energéticas, como el petróleo, es una de las mayores causas de déficit en esta balanza.
Balanza de servicios
Engloba todos los pagos y cobros por servicios que no son bienes materiales, como el turismo, los seguros, los servicios informáticos, asesorías, los transportes, los royalties…
Balanza de rentas: se refiere al dinero que reciben los habitantes de un país en concepto de beneficios generados en otro país, ya sea por trabajo o capital, como recibir una pensión por haber trabajado en otro país, o intereses y dividendos de inversiones. En sentido contrario, tambien registra el dinero que sale por el mismo concepto, por los beneficios de inversiones extranjeras en nuestro país.
Engloba todos los pagos y cobros por servicios que no son bienes materiales, como el turismo, los seguros, los servicios informáticos, asesorías, los transportes, los royalties…
Balanza de rentas: se refiere al dinero que reciben los habitantes de un país en concepto de beneficios generados en otro país, ya sea por trabajo o capital, como recibir una pensión por haber trabajado en otro país, o intereses y dividendos de inversiones. En sentido contrario, tambien registra el dinero que sale por el mismo concepto, por los beneficios de inversiones extranjeras en nuestro país.
Balanza de transferencias:
Son las transferencias sin contrapartida (es decir, que no es por un bien, servicio o renta) que se emiten y reciben al y del exterior. El mejor ejemplo es el dinero que envían los inmigrantes a su país, o los emigrantes al nuestro.
Son las transferencias sin contrapartida (es decir, que no es por un bien, servicio o renta) que se emiten y reciben al y del exterior. El mejor ejemplo es el dinero que envían los inmigrantes a su país, o los emigrantes al nuestro.
Cuenta de capital
Veure dades a Geografia Vicens Vives batxillerat 173,
La cuenta de capital es la que se encarga de equilibrar la balanza de pagos, ya que en ella se recogen todas las transferencias de capital que tienen como finalidad la financiación de bienes de inversión. Valga como ejemplo la inversión extranjera en empresas, la financiación europea para construir infraestructuras o simplemente la compra de bonos o fondos por parte de capital extranjero.
También se conoce como cuenta financiera, porque el FMI se ha empeñado en dividir la cuenta de capital en dos cuentas de primer nivel (cuenta de capital y cuenta financiera), en la que casi toda la totalidad de las transacciones se realizan en la cuenta financiera.
Se divide de la siguiente manera:
Inversión extranjera directa: se considera inversión directa la inversión de capital en la compra o construcción infraestructuras, y también la compra de más del 10% del capital social de una empresa. Hay que tener en cuenta que los beneficios generados de esta inversión contabilizarán en la cuenta corriente.
Inversión en cartera: se refiere a la compra de bonos y acciones por parte de capital extranjero. De nuevo, las ganancias repercutirán en la cuenta corriente.
Préstamos y otras inversiones
Cuenta de reservas: es la operada por el banco central de un país, que se encarga de contrarrestar los flujos de capital procedentes del mercado, y así evitar fluctuaciones excesivas de la moneda. Esto se consigue comprando o vendiendo su propia moneda —a través del fondo de reserva— para valuar o devaluar la moneda y controlar los flujos de capital en función de los intereses del país. Un pais principalmente importador, como Gran Bretaña, tiene interés en mantener una moneda fuerte, mientras que uno principalmente exportador, como pueda ser China, prefiere una moneda débil que le permita seguir siendo competitivo. Estas acciones se engloban dentro la política monetaria de un país.
Equilibrio de la balanza de pagos
Inversión en cartera: se refiere a la compra de bonos y acciones por parte de capital extranjero. De nuevo, las ganancias repercutirán en la cuenta corriente.
Préstamos y otras inversiones
Cuenta de reservas: es la operada por el banco central de un país, que se encarga de contrarrestar los flujos de capital procedentes del mercado, y así evitar fluctuaciones excesivas de la moneda. Esto se consigue comprando o vendiendo su propia moneda —a través del fondo de reserva— para valuar o devaluar la moneda y controlar los flujos de capital en función de los intereses del país. Un pais principalmente importador, como Gran Bretaña, tiene interés en mantener una moneda fuerte, mientras que uno principalmente exportador, como pueda ser China, prefiere una moneda débil que le permita seguir siendo competitivo. Estas acciones se engloban dentro la política monetaria de un país.
Equilibrio de la balanza de pagos
La balanza de pagos siempre está en equilibrio, pues un déficit en la cuenta corriente será compensado por un superávit en la cuenta capital, ya que lógicamente el dinero para esa mayor cantidad de compras que de ventas tiene que salir de algún sitio, bien por inversiones o préstamos extranjeros o por una reducción del fondo de reservas del banco central.
Como podéis imaginar, es importante tratar de mantener el equilibrio dentro de cada cuenta, pues un país, al igual que una empresa, no puede depender eternamente de la inversión externa. Siguiendo la analogía del espectáculo circense, aunque la balanza de pagos siempre mantiene el equilibrio, no queremos ver al funambulista balancearse demasiado sobre la cuerda.
La balanza de pagos, el funambulista que nunca pierde el equilibrio
Extret de la web de ING direct:
http://www.ennaranja.com/economia-facil/la-balanza-de-pagos-el-funambulista-que-nunca-pierde-el-equilibrio/?sem=sem-google_search-balanza_pagos-grupo-texto-blog_ennaranja-ennaranja.com/economia_facil/la_balanza_de_pagos_el_funambulista_que_nunca_pierde_el_equilibrio/
Extret de la web de ING direct:
http://www.ennaranja.com/economia-facil/la-balanza-de-pagos-el-funambulista-que-nunca-pierde-el-equilibrio/?sem=sem-google_search-balanza_pagos-grupo-texto-blog_ennaranja-ennaranja.com/economia_facil/la_balanza_de_pagos_el_funambulista_que_nunca_pierde_el_equilibrio/
Veure Mankiw 243
5.1. El deute públic
5.2. Polítiques keynessianes o polítiques monetaristes.
5.1. Control i emissió del diner
- Fins el ffinal de la II Guerra mundial, estava vinculat a les reserves d'or d'un país.
- Tenia, però, una avantatge: al no pode-se imorimir més paper, no provocava inflació.
- Va agreujar la crisi de 1929, doncs no permet la devaluació o revaluació de la moneda.
- A Breton Wods sols EEUU va ma rnatindre la paritat en or. El valor de la resta de monedes es calculava a partir del dólar.
- Els pagaments internacionals van passar a fer-se en dolars, cosa que va permetre a EEUU ser l'unic país que podia comprar i vendre sense pagar taxes pels canvis de moneda
- Les despeses de la guerra del Vietnam van devaluar reserves d'or a EEUU. Des de llavors, el valor de les monedes està en "flotació".
- El dólar segueix essent la moneda preeminent: el petroli es paga en dólars.
- Xina, per exemple, cobra en dólars les seves exportacions: amb aquest compre deute públic nordamericà, compra empreses o actius financers.
- El comerç internacional es fa bàsicament en dólars. cosa que permet a EEUU el control de la liquiditat al món (?)
- Les monedes estableixen paritat eentre elles: si la cistella de la compra aquí val 1,5 euro i a EEUU dólar, vol dir que 1 $ = 1,5€.
- Actualment la majoria de monedes estan "en flotació"
MANKIW, N. Gregory: Pricipios de esconomia. Mc. Graw Hlil
Normalment, la inflació alta i persistent , la culpa acostuma ser el creixement de la quantitat de diner .
Exemple: "En Alemania un periódico coataba 0,30 marcos en enero de 1921. Menos de dos años más tarde, en noviembre de 1922, este misdmo periódico costaba 70 milllones de marcos.
- A l'Alemanya dels anys 20 els preus es triplicaven cada més.
- A EEUU dels anys 70 va unida també a la quantitat de diner.Als anys 90, la escasa quantitat de diner evita la inflació.
- No és fàcil reduïr la inflació, doncs llavors, es creu, que augmenta la desocupació, cosa que reflecteix la curva de Philips:
- Si el govern redueix la quantitat de diner, redueix la despesa dels individuus.
- Una disminució de la despesa no fa que baixin es preus inmediatament (poden passar anys) redueix la quantitat de bens i serveis que produeixen les economies, la qual cosa porta a acomiadaments.
- Aqusta disyuntiva pot ser breu o durar anys.
- Les mesures del govern poden ser:
- Altaració de la despesa estatal, la quantitat recaudada en impostos y la quantitat de diner que imprimeix
Un factor de producció que anteriorment fou un producte del procès de producció. Un fuster utilitza un torn per a fer la pota d'una taula. El torn va ser anteriorment el producte d'una empresa fabricant de torns. El fabricant de torns va utilitzar un altre equip per fabricar el seu producte. Per tant el capital és un factor de producció utlitzat per tot tipus de bens i serveis, inclós més capital.
Diner
Actius
Saldo exterior o saldo per compte corrent (balança de pagaments)
- Balança (o saldo) per compte corrent
- Comptabilitza les importacions i les exportacions.Un dèficit per compte corrent vol dir que gasta (importa)més del que produeix (Exemple: Robinson).
- Balança (o saldo) de capitals
- Comptabilitza l'arribada o sortida de capitals. El país amb superàbit financia a un deficitari (Exemple: Viernes)
- No necessàriament un déficit es dolent i un superàbit és bo, doncs depén de l'ús que s'en faci: no és el mateix tindre dèficit per que s'han importat bens de consum que un de causat per l'importació de bens de capital.
- El superàbit també pot ser dolent, doncs pot produÏr inflació i un deficit, baixada de preus.
Balança de pagaments
- Document contable del Banc central
- És la suma de:
- BalaNça per compte corrent: registra el valor dels bens i serveis que entren (importacions) o surten (exportacions) d'un pais.
- Balança per compte de capital: registra el valor de les inversions (en indústries, infrestructures...) que entren o surten d'un país. Si des de l'estranger s'inverteix aquí, hi ha superàbit. Si invertim nosaltres a fora, hi ha dèficit.
- Una balança equilibra l'altre
- Si les balances de compte corrent d'un país tenen superàvit, permet fer prèstecs a altres països.
- Si les balances de comte corrent d'un país tenen dèficit, reben prèstecs a altres països i s'endeuten. a
- Mercats de bons
- Poden ser públics o privats
- Exemple: si una empresa o l'Estat volen finançar-se pode emetre bons (o obligacions).Es un certificat d'un deute específic on s'especifica el venciment i tipus d'interés. Equival a un pagaré.
- Alguns tenen el venciment en mesos, altres poden arribar a 30 anys. Si el titular vol cobrar-lo abans del venciment, no pot fer més que vendre'l a una altra persona.
- Els prestataris a vegades es declaren en fallida i no paguen. En les empreses que hi ha aquest perrill és quan es demana un tipus d'interés més alt. Els de l'Estat, son els més segurs.
- Normalment els titulars tenen que pagar la renda imponible IRPF) corresponent als seus interessos.
- Borsa de valors.
- Dret a la propietat de l'empresa.
- A diferència dels bons, si l'empresa és molt rentable, els accionistes tenen beneficis. Les accions són mes arriscades que els bons.
- Pugen i baixen de preu, segons la consideració que mereix el futur de l'empresa.
- Els index bursàtils es una mitjana de del valor de les accions de les principals empreses. Com que els preus de les accions reflexen la rendabilitat esperada, aquests índex es vigilen de prop per ser possibles indicadors de la futura situació econòmica.
- Intermediaris financers
- Institucions mitjançant les quals els estalviadors poden facilitar indirectament fons als prestataris.
- Els bancs
- Els bons i accions son utilitats per grans empreses. El banc l'utlitza el petit industrial, botiguer...
- Accepten dipósits dels estalviadors per aconseguir prèstecs als sol·licitants. Els bancs paguen interessos als depositants i cobren al prestatari un tipus d'interés més alt pels seus prestams.
- Els bancs també tenen la funció de facilitar les compres de bens i serveis girant xecs contra els seus dipòsits.
- Fons d'inversió
- Eviten el risc de tindre accions d'una sola (o poques) empreses.
- Amb pocs diners una persona pot comprar participacions d'un fons d'inversió i convertirse en propietari o acreedor de moltes grans empreses.
- Les empreses que gestionen cobren per aquest servei una comissió que oscila entre el 0,5 i el 2% dels actius d'aquell any.
- Els gestors dels fons compren accions de les empreses amb futur i venen les que no tenen un futur garantit.
- Aquells que compren les accions d'un determinat index bursàtil (dits fons indiciats) acostumen a tenir més bons resultats que les més diverificades.
- Els bancs
- Institucions mitjançant les quals els estalviadors poden facilitar indirectament fons als prestataris.
- No s'hi inclou aquells productes produïts no venuts. Aquests passen a ser inventariats per al proper trimestre.
- Si multipliquem la quantitat de productes xinesos pel seu preu ens dona un PIB tres vegades inferior que fent la mateixa operació a EEUU
- Ni aquest ni cap altre métode mesuren la distribució de la renda.
- Cal tenir en compte que d'un any per altre un producte pot haber canviat de qualitat
Alfred Pastor
Cal descontar la inflació del valor dels productes
Alfred Pastor
Exmple:
- Josep i Maria accepten la primera feina a 20 anys i guanyen 30.000 euros. Al país d'en Josep l'economia creix un 1% i el de Maria un 3%.
- Quna tindran 60 anys aquesta diferència de 2 punts percentuals del PIB comporten que ell guanyi 45.000 euros i ella en guanyi 98.000, fent un cálcul d'interés compost.
- Cálcul del interés compost
- CF = CI(1+i)^n donde CF es el capital final, CI es el capital inicial, i es la tasas de interés y n es el plazo o número de periodos.Supongamos un crédito de $1.000.000 a una tasa de interés mensual del 2% con un plazo de 12 meses.Tenemos: CI = 1.000.000. i = 0,02. n = 12. CF = ¿?Entonces:CF= 1.000.000(1+0,02)^12CF=1.000.000(1,02)^12Resolvemos primero la potencia de 1.02 elevado a la 12 = 1,268241795CF = 1.000.000x1,268241795 = 1.268.241,79Si queremos determinar cuánto interés hubo que pagar por ese crédito, restamos el capital inicial al capital final [1.268.241,79-1.000.000], dando un resultado de 268.241,79.Partiendo de la fórmula CF = CI(1+i)^n podemos determinar cualquiera de las cuatro variables [capital inicial, capital final, periodo y tasa de interés], lo cual es ya un ejercicio para matemática financiera. En este caso sólo determinamos la variable capital final.Per elevar un número a una poténcia
- La regla dels 70 ens permet també calcular la potència: si una variable creix x a l'any , aqueta variable es duplica cada 70 anys, aproximadament.
- Per tant, si els 30000 d'en Josep creixen 1, tarden 70 anys en duplicar-se; els de la Maria creixen 3, cal dividir 70/3 i dona 23 anys per duplicar-se
Si Robinson Crusoe pesca més peixos amb les mateixes hores treballades, té més productivitat. Això val per un país. Pot ser que inverteixi temps en fer un millor barca per pescar, i això farà augmentar la productivitat.
divendres, 15 de març del 2013
De partits de masses a partits de masses electorals
![]() |
Manuel Martínez Sospedra |
Los partidos contemporáneos se han transformado profundamente, hecho que ha comportado el paso del los "partidos de masas" (fueran de derechas o de izquierdas) a "partidos de masas electorales", donde el resultado electoral ha pasado a convertirse un fin en si mismo, no un medio.
MARTÍNEZ SOSPEDRA, Manuel: Introducción a los partidos políticos.Ariel Derecho.Barcelona 1996
CORTÉS, Pilar Cortés: Com es financen els partits polítics.Eumo Editorial. Al dia. Vic 2008
Els partits de masses
Son partidos de afiliación, con un fuerte componente ideológico, importantes lazos organizativos verticales donde la dirección del partido tiene una posición preeminente. Se dirigen, sobre todo, a un electorado fiel y se finacian con las cuotas de la afiliación i actividades colaterales.
Estos partidos han ido evolucionando hacia los llamados "partidos de masas electorales". El SPD alemán seria el pionero en Europa. Este partido, que aspiraba a ser un Volkspartey (partido del pueblo), participó en la Gran Coalición (con el soporte de los liberales) obteniendo un importante control del estado federal.
Els partits de masses electorals (catch all)
Aquests "partits de masses" han evolucionat vers el que Martínez anomena ", "partido electoralista con débiles lazos organizativos verticales y que se dirige sobre todo a un electorado de opinión (...) Resultan típicos de la moderna política europea y, aún cuando cuentan con una estructura interna similar a los partidos de masas, su ideología está escasamente definida, su disciplina con frecuencia carece de rigidez, y en el caso de los partidos de orientación conservadora la dirección se encuentra confiada a un grupo de "notables". Este tipo de partidos pretenden obtener una adhesión poli o interclasista y para ello postulan programas de intereses muy variados e incluso teóricamente contrapuestos.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)