Impostos a EEUU

Los Estados actuales recaudan y gastan cantidades muy importantes de dinero. En la ilustración  se muestra el gasto público y la recaudación tributaria del año 2003 (expresados en porcentaje del PIB) de una serie de paises desarrollados. Como puede ver, el sector público sueco es relativamente grande y representa cerca del 60% de la economía sueca. El Estado americano, aunque de menor tamaño que el canadiense o que la mayoría de los europeos, tiene sin embargo un papel considerable presupuesto federal y es uno de los principales actores de la economía estadounidense (pàgina 378) 

KRUGMAN/WELLS/OLNEY(2006): Introducción a la Economía. Editorial Reverté, barcelona 20011

L'excessiva regulació, causa de l'atur, segons Ben Bernanke

Desregulació americana versus regulació europea.

Ben Bernanke,
actual president de la
 Rserva Federal d'EEUU,
darrera la imatge de Lincoln

Los cambios económicos a veces provocan desajuste a largo plazo entre las cualificaciones de algunos trabajadores y las vacantes. Por ejemplo, en Estados Unidos la indústria siderúrgica ha entrado en declive con los años, mientras que la informática ha crecido a un rápido ritmo. Lo ideal seria que los trabajadores siderúrgicos que pierden el empleo pudieran encontar otro en la indústria informática. En la práctica, muchos trabajadores siderúrgicos carecen de estudios, la capacidad o el interés necesario para trabajar en la industria informática. Estos tabajadores pueden convertirse een desempleados crónicos
El desempleo estructural puede deberse a características estructurales del mercado de trabajo que son barreras al empleo. Ejemplos son los sindicatos y la legislación sobre el salario mínimo, que mantienen los salarios a un nivel superior al que equilibra el mercado, generando desempleo.
Hay otras muchas reglamentaciones que influyen en el mercado de trabajo, por ejemplo, las reglamentaciones sobre seguridad e higiene y las normas que prohíben la discriminación en la contratación por motivos de raza o sexo. Muchas de estas reglamentaciones son beneficiosas. Sin embargo, en muchos casos, los costes del cumplimiento de las normas puede ser superior a los beneficios. Por otra parte, en la medida en que elevan los costes de los empresarios y reducen la productividad, reducen la productividad, reducen la demanda de trabajo, reduciendo los salarios reales y contribuyen al desempleo.




Por que ha sido alto el desempleo en Europa durante las dos últimas décadas?  Las explicaciones gira en torno al creciente ritmo de globalización y al cambio  tecnológico. Estos dos factores  reducen la demanda de trabajo menos cualificado en relación con la demanda  del trabajo cualificado. En Estados Unidos, la disminución de la demanda ha reducido los salarios de los trabajadores menos cualificados, aumentando la desigualdad   salarial. Pero en Europa occidental es posible que los elevados salarios mínimos,  los convenios colectivos, el generoso seguro de desempleo y otros factores han creado un salario por debajo del cual ni los trabajadores están dispuestos a trabajar ni las empresas pueden contratar a nadie. Al disminuir la productividad de los trabajadores menos cualificados por debajo de ese nivel, a las empresas no les resulta rentable emplear a esos trabajadores, que pasan a engrosar listas de desempleados.

BERNANKE, Ben S;FRANK, R.H  (2007) 

Principios de economía. Mc Graw Hill, Madrid 2007

(p.138)

Les divises

Revaluació i devaluació d'una moneda

MORELL, Ramon ( 2009). Economia a l'abast. Editorial Fonoll, Juneda 2009. pàg 82

• La Balça de Pagaments( que inclou la Balança per Compte Corrent) ens diu que si per un país ha exportat molt, augmenta les reserves de divises; si ha importat molt, les disminueïx.
  • Si sóc espanyol i exporto (venc) fruita fresca a EEUU, el client em pagarà amb dólars. aquests dólars aniran al banc central que imprimirà euros i m'els ingressarà al compte corrent. Per tant hi ha un augment de la massa monetaria i, això porta inflació. Per tant cal revaluar la moneda.
  • Si els espanyols comprem més a l'estranger del que venem, el Banc Central anirà perdent dólars o altres divises i caldrà davaluar la moneda per que ens comprin els nostres productes a més bon preu.

PASTOR, Alfred (2011). La ciencia humilde. Ares i Mares, Barcelona 2011

Pàg.199

La productivitat és un factor de prime orde per l'apreciació de la seva moneda

• Si un país augmenta la seva productivitat, EEUU, per exemple els empresaris poden reduÏr els costos dels productesi abaixar-ne el preu. Per tant, si amb 10 $ es podia comprar un producte, ara es podrà fer amb 8$ i per tant el dolar té més valor.
• Podem entendre que els europeus demandarien dólars per comprar productes americans, i l'augment de la demanda faria revaluar la moneda.

Com funciona el mercat de divises

Veure: http://www.elpais.com/articulo/economia/CNMV/alerta/mercados/divisas/elpepieco/20111206elpepieco_10/Tes

• No té, com la borsa, una localització ni un ens que el reguli (per exemple, la Comissió Nacional del Mercat de Valors)
• Hi ha bancs (per exemple, el Deuchte Bank, especialitat en mercat de divises.
• Actualment hi ha entitats i pàgines web que s'ofereixen a particulars per a invertir-hi. Aquests intermediaris també negocien entre elles.

Per què cal teni divises?

Cal que els bancs centrals tingin divises. UN exemple del que comporta no tenir-né seia el Cas del Vietnam, país que creix però que no sempre en disposa i això, es diu, és un inconvenient segons el següent article del El País.

http://www.elpais.com/articulo/empresas/sectores/Vietnam/refugio/fabricante/espanol/elpepueconeg/20120108elpnegemp_6/Tes

El valor de les monedes

OLIER, Eduardo: Geoeconomia (2011) Pearson (Prentice Hall), Madrid 2012 pàg 58

• Ja sabem que el valor dee les monedes obeeix a l'oferta i la demanda. SI un país ven molt, com USA, tindrà molta demanda d'aquesta moneda per comprar-ne els seus productes.
• Ara bé: pot ser que aquest país tingui inflació, per tant, l'encariment de la seva producció provocarà menys compres i per tant menys demanda de la seva moneda.

OLIER, Eduardo: Geoeconomia (2011) Pearson (Prentice Hall), Madrid 2012 pàg 206

"Las divisas tiene estrecha relación con la economía que las sustenta; y por otro lado se referncian entre si por el valor que les da el propio mercado (...) Una divisa serà fuerte y su valor consistente si la economia que lo sustenta lo es. Lo que viene a significar que gran part del circuito monetario se invierte en economía real: infraestructuras, investigación, sanidad, desarrollo de mercados y productos, etc.(...) les divises poden comprar-se al mercat FOREX (...)

La crisi mundial de 1929 ("Crack "del 29)

Mètode 1: compra de títols amb pagament a termini
Un agent de Borsa ofereix a un inversor la proposta de invertir a, per exemple, General Elèctric, empresa que, diuen totes les veus, pujarà molt de valor.

• L'inversor disposa de 5.000 dòlars per invetir
• L'agent aconsella invertir-ne 50.000, quantitat que l'inversor no té a l'abast.
• Si l'inversor,però,  deixa els 5000 dòlars com  fiança, l'agent li permet la compra de 50.000 dòlars en accions.
• Wall Sreett permet el pagament de les accions a terminis: el de  50.000 acaba al final del trimestre.
• Es calcula que els 50.000 dòlars  d'accions valdran 70.000  ja el proper més, abans que acabi el trimestre, pronòstic que es complirà:
• L'inversor vendrà les accions al primer més i obtindrà 20.000 dòlars (70.000-5000=20.000)
• Per tant, haurà guanyat 20.000 sense posar-hi res a canvi.
• No ens han d'estranyar aquestes facilitats de pagament. A la nostra crisi immobiliaria, es van permetre venciments d'hipoteques a 50 any. Es considera que una  hipoteca no ha de suposar més del 30% del cost mensual familiar, cosa que tampoc es va complir en moltes ocasions. Es van taxar hipoteques per sobre del seu valor,... 

Mètode 2: compra amb aportacions d'entitats financeres.

• L'agent esperona a l'accionista a invertir 100.000 dòlars.
• Ara, l'agent de borsa fa d'intermediari entre l'inversor  i una entitat financera, de la qual n'obté un préstec de 80.000. Sumem 80.000+20.000(de l'anterior operació borsària) , que permeten comprar 1.000.000 de dòlars, en accions.
• El venciment del préstec també és a terminis.
• Succeïx com en el cas anterior: es venen les accions abans del venciment del préstec, i sempre amb guanys, degut a l'espiral borsària.
• L'agent de borsa hi guanya una comissió per cada préstec. Els bancs cobren interessos..

Mètode 3: inversions amb els "trusts"

• Els bancs començen a pujar els interessos, que passaran del 7-8% al 12.
• No obstant, la demanda de préstec per a invertir a borsa no afluixa.
• Mols bancs d'altres països també participen d'aquesta especulació borsària.
• Alguns treballadors i empresaris deicideixen fins i tot deixar de treballar en lloc d'invertir i comprar més maquinària, expandir-se per altres països o diversificar els negocis.
• Com que la rendabilitat és del 25%  i no es creaven noves empreses per invertir, es van crear empreses sense cap activitat productiva: sols es dedicaven a invertir en borsa

TRÍAS DE BES, Fernando: El hombre que cambió ssu rosa por un tulipan. Bocket, Ediciones Temas de Hoy, Editorial Planeta, Madrid 2010

Plató: la bellesa, la inmortalitat...

Inmortalitat de l'ànima

Plató

Platón (en boca de Sócrates) demuestra la inmortalidad del alma mediante tres argumentos:

1) Argumento de los contrarios: A cada estado sigue su contrario. Al dormirse sigue siempre el despertarse (sino, todo acabaría por estar dormido). Y al morir sigue siempre el revivir (si no, todo acabaría por estar muerto).

2) Argumento de la reminiscencia: tenemos nociones previas (como la de «igual») que no hemos sacado de la experiencia (en la cual jamás hay dos cosas exactamente iguales), sino que las recordamos de antes de haber nacido, cuando nuestra alma conoció lo igual en sí, lo bueno , en sí, lo bello en sí, etc. Luego nuestra alma es preexistene .

3) Argumento de lo visible y lo invisible. Las cosas incorruptibles son invisibles e idénticas a sí mismas, las corruptibles son visibles y variables. El cuerpo se asemeja a estas últimas, el alma a las primeras.


Las almas puras de los filósofos van a hacer compañía a los dioses. Las almas impuras y apegadas al cuerpo, sucias y entremezcladas de materia, vagan como fantasmas hasta volver a encarnarse en otros animales o humanes, según su vicio o virtud. La función de la filosofia estriba precisamente en preparar el alma para la muerte purificándola y separándola del cuerpo.

La bellesa

El Fedro (en griego, Phaidros) es un precioso diálogo sobre la belleza, el amor, el alma y la retórica. El amor es una forma de delirio divino, lo mismo que la adivinación, la poesía. El delirio de amor se explica por la reminiscencia de la forma eterna de la belleza, que vimos antes de nacer. El alma es como un carro tirado por dos caballos alados (uno bueno y otro malo) y conducido por el auriga (la razón). Mientras los caballos tienen alas, el alma vuela más allá del cielo y contempla las formas puras, en especial la forma de la belleza. Cuando las alas se rompen, el alma se cae a la Tierra y se encarna en un cuerpo. Cuando el alma ve en este mundo objetos bellos, recuerda la forma de la belleza que vio en el otro, por lo que experimenta una intensa e inexplicable nostalgia y pasión, una locura o delirio, en que consiste el amor. La presencia del amado excita esta pasión, hace que nos rebroten las alas y que de nuevo podamos volar. Adecuadamente controlado por el auriga, por la razón, el delirio amoroso se transforma en suma sabiduría, en filosofía verdadera, en contemplación de la forma pura de la belleza y, en general, de las formas eternas.

MOSTERÍN, Jesús:

La hélade (2006)

Alianza Editorial, Madrid 2007

Augmenta el PIB; augmenten les desigualtats econòmiques

Joseph Stiglitz

Com que el PIB és relativament fàcil de mesurar, s'ha convertit en una fixació per ais economistes. El problema és que el que volem mesurar és el que volem aconseguir. De vegades, l'augment del PIB s'associa a la reducció de la pobresa, com en el cas de l'Est asiàtic. Però en aquest cas no era pas cap casualitat: els governs van idear polítiques per assegurar-se que els pobres en rebien els beneficis. En altres llocs, el creixement sovint ha estat acompanyat de l'increment de la pobresa i, de vegades, d'una renda encara mes baixa de la classe mitjana. Aixó és el que va passar ais Estats Units: entre el 1999 i el 2004 la renda mitjana disponible va pujar un onze per cent en termes reals, però la renda d'una família mitjana —la veritable família de classe mitjana— va disminuir, per culpa de la inflació, uns mil cinc-cents dòlars, l'equivalent a un tres per cent. A l'Amèrica Llatina, del 1981 al 1993, malgrat que el PIB va augmentar un vint-i-cinc per cent, la proporció de població que vivia amb menys de 2,15 dòlars al dia es va incrementar d'un 26,9 a un 29,5 per cent. Si el creixement econòmic no el comparteix tota la societat, aleshores vol dir que ha fallat el desenvolupament. Els governs de l'Est asiàtic es van adonar que l'éxit necessita una estabilitat política i social, i que aquesta estabilitat, al seu torn, necessita alts nivells d'ocupació i una desigualtat limitada. No tan sols es va desaprovar el consum de productes de luxe, sinó que també es van castigar les grans diferències de salaris. A la Xina, almenys en els primers estadis de desenvolupament, en general els directius no cobraven mes del triple deis ingressos d'un treballador corrent; al Japó, en canvi, cobraven deu vegades mes. (Per contra, ais Estats Units, en els darrers anys, el salari deis directius ha estat centenars de vegades superior a la resta dels treballadors.
L'any 2000, el salari del director general era més de 500 vegades superior al d'un treballador mitjà, quan una dècada anterior era 85 vegades superior, i dues dècades abans, 42 vegades superior

STIGLIZ, Joseph (2006) Com podem fer funcionar la globalització. Edicions 62, Barcelona 2007

*Joseph Stiglitz, Premi Nobel d'Economia 2001, catedràtic de diverses universitats nordamericanes, va ser assessor del president Bill Clinton i economista en cap del Banc Mundial

Grecs contra preses: les termòpiles

Els preses habitaven a l'actual Iran. Estaven separats dels assiris i babilònics, a l'oest, pels monts
Zagros.

Xerxes

L'expansionisme persa portà a conquerir aquests territoris, com també Pakistan i Egipte per part del rei Cir, i posteriormenet,  pel seu fill Cambises.
Més endavant,  Xerxes conquerí algunes ciutats de Àsia menor, i també va sotmetre Macedònia. Però quan va enviar una delegació a Esparta demanat-els-hi submissió,  simbolitzada per l'entrega de "terra i aigua", els espartans van tirar als membres de la delegació persa dins un pou: "agafeu- la vosaltres mateixos"' els hi van dir. Era l'inici del conflicte.
Es considera que l'exèrcit persa era aparatós, però al final va tindre que enfrontar-se cos a cos a les  les falanges d'hòplites ( aquests, consideraaven la lluita cos a cos com la més noble).
El combat a distància amb els arquers era el mètode preferit pels perses. A les Termòpitles en feren ús fins exterminar als espartans. Les fletxes perses eren més que notables, doncs solien tenir 3 fulles de 3 o 4 centímetres de longitud. Aquestes fletxes eren molt lleugeres, i en aquest t sentit, no podien travessar amb facilitat els escuts grecs, però si ser letals per les persones. La cavalleria persa era també notable.

FIELDS, Nic: Termópilas.  OSPREY (RBA) Barcelona 2011