divendres, 10 d’agost del 2012

Un anticicló a l'Europa central i occidental pot provocar llevantades.


MARTÍN VIDE, Javier; ONCINA CANTOS, Jorge: septentrionaly tiempos en España. Alianza Editorial, Madrid 2001

A al continent i B a les nostres costes
El llevant està relacionat amb pluges a la façana peninsular i les Balears. Els núvols van molt carregats de la humitat del mediterrani, i descarreguen amb quantia variable en diverses èpoques de l'any.
La causa del llevant i les llevantades prové de instal·lació d'altes pressions a l'Europa occidental i central, de manera que pel lateral d'aquestes baixes pressions hi circulen aquests vents que acaben accedint a les costes peninsulars.
Per què no plou al nord d'Africa si també es zona de borrasques? Allí l'aire càlid és saharià,i no té humitat
Els autors del llibre esmenten diversitat de vents regionals, diversos i causats per a la orografia variada del territori.
El Cerç o Mistral , per exemple, pren el corredor del Ebre des de l'est amb un fred notable, però sense humitat ; el Ponent és un vent humit, suau a l'hivern i fresc a l'estiu a la vessant atlàntica peninsular; La tramuntana de l'Empordà; els alisis de Canàries...etc.

Reducció del dèficit en les balançes de pagaments espanyoles

MORELL, Ramon: Economia a l'abast. Editorial Fonoll. Lleida 2009
PASTOR, Alfredo (2010): La ciencia humilde. Editorial Ares i mares, Barcelona 2011
AGÈNCIA EFE: El déficit por cuenta corriente cayó el 27,4% en mayo. El País, 31/07/2012
JIMÉNEZ, Miguel:El déficit por cuenta corriente español cae en mayo al nivel más bajo en nueve años. El País, 01/08/2012

DELGADO, C: España consolida la vuelta de capital extranjero en octubre. El País, 29 de desembre 2012.


Les diferents "balances"
  • Els bens (productes pel consum), serveis, transferències (les que fan els immigrants), rendes (pagaments rebuts per feines fetes a d'altres països) són l'exemple d'unes balances. A la premsa i als llibres, d'això en diuen "balances per compte corrent" i per tant podem tenir "dèficit/superàvit per compte corrent". Si hi ha dèficit per compte corrent vol dir que el nostre país gasta més del que produeix. En aquests moments (agost 2012), aquest dèficit baixa, i això és positiu.
  • També tenim "balances de capitals" amb "dèficit/superàvit" per compte de capital". Ens indica les inversions dels de fora cap aquí i les dels d'aquí cap a fora (deute públic, privat, valors, ...) Si el nostre saldo de les balances per compte corrent és negatiu s'haurà d'anar a buscar diners a l'estranger, per que l'estalvi interior s'ha mostrat insuficient per realitzar noves inversions.
  • Totes aquestes balances formen, conjuntament, la dita la "balança de pagaments". Aquesta consta d'un document comptable que es salda amb un increment o decrement de divises que hi ha hagut en l'exercici d'un any determinat.
Balances negatives al 2012, amb la crisi
Als darrers anys, el dèficit de les diferents balances va créixer moltíssim . Però la crisi actual ha provocat una enorme caiguda del dèficit per compte corrent, un dèficit un 78% menys respecte el maig del 2011. Però
No necessàriament la reducció del dèficit és positiva. Tal com es diu al diari El País, "la cuenta de capital, que recoge las transferencias de capital procedents de la Unión Europea, generó un superávit de 1.702 millones, frente a los 2.465,6 millones de un año antes, lo que significa que la economía española tuvo una necesidad de financiación de 15.175,3 millones, el 27 % menos que en el mismo periodo de 2011". Per tant, estem parlant d'una fugida de capitals.

Balances positives a finals del 2012
Segons C. Delgado (El País, desembre 2012) España consolidó en octubre el cambio de tendencia iniciado un mes antes, por el que se frenó la gran salida de capitales que se encadenaba desde hacía 14 meses, causada por la desconfianza de los inversores. Según cifras del Banco de España, el balance neto arrojó un saldo positivo de 12.089 millones de euros. Se trata de una cifra menor a la registrada un mes antes (de 28.597 millones), pero contrasta fuertemente con lo que ocurría el mismo mes un año antes, cuando se retiraron 15.397 millones de España.

Aunque los saldos positivos de los dos últimos meses han ayudado a amortiguar el impacto de la huida de capitales en 2012, si se toma la cifra acumulada los diez primeros meses del año se constata todavía una fuerte salida neta del país (sin contar con las operaciones del Banco de España). En total fue de 211.075,4 millones de euros y esta cifra es todavía muy superior a la registrada en el mismo periodo del año anterior, en el que salieron 23.703 millones.

De quins conceptes parlem, quan estudiem les "balances de pagaments?"

La mayor parte del saldo negativo acumulado entre enero y octubre se corresponde con operaciones interbancarias (entre entidades financieras). En total, las inversiones en el mercado financiero —préstamos, depósitos y otros instrumentos— acumularon salidas netas por valor de 164.744 millones. Pero de ese total acumulado, en el mes de octubre sólo salieron 5.638 millones netos.

Las inversiones de cartera —acciones, fondos de inversión, bonos y obligaciones, e instrumentos del mercado monetario—, acumularon, por su parte, salidas netas por importe de 60.773 millones, frente a los 17.289,5 millones de un año antes. En este caso, la salida acumulada es achacable a la huida de capital extranjero (83.100 millones), mientras que España repatria fondos por importe 22.327 millones. No obstante, en octubre el saldo es positivo: han entrado 6.562 millones de euros del extranjero para inversiones de cartera, lo que sumado a los 8.730 millones repatriados, da como resultado unas entradas netas de 15.292 millones. Las inversiones directas se mantienen en positivo y en los diez primeros meses del año originaron entradas netas de 6.641,3 millones, cuando un año antes salían 7.336,5 millones.



Com neixen i es transformen les serralades

 VARIS AUTORS:Ciencias de la tierra. Editorial Santillana, Enciclopedia del Estudiante, Madrid
MONROE;J.S; WICANDER, R.; POZO, M: Geologia. Editorial Paraninfo. Australia, Canadà, España, EEUU, México, Reino Unido, Singapur. 2006

Una roca no és el mateix que un mineral
Les roques estan formades per minerals. Per exemple, el granit (una roca) que està formada per determinats components (minerals, que en el cas del granit son el quarç, el feldespats,i la mica),

Diversos tipus de roques
  • Sedimentaries: formades per acumulació i transformació de sediments. Un exemple seria la la roca arenisca que trobem arreu de Catalunya (barreja de diferents minerals amb algun ciment com la calç (mineral també sedimentari) . La creta (com la dels espectaculars acantilats de Dover, Gran Bretanya),en seria un altre exemple. Altres roques sedimentàries serien el guix, el sílex, les margues (o les margues blaves de la plana de Vic, amb els seus particulars turons) en serien altres exemples.

  • Magmàtiques : (ígneas, es pot dir també en castellà) que han estat prèviament fosos dessota l'escorça terrestre (al magma) i lentament refredades. Un exemple: el granit i derivats (les roques més abundants a la terra). El gneis, molt abundant al Pirineu, amb les característiques bandes clares i fosques.
  • Metamòrfiques:son alteracions de minerals que s'ha trobat a determinades condicions de pressió o temperatura. Per exemple: l'esquist (amb la seva constitució en forma de làmines), la pissarra, el marbre...

La matèria orgànica
Cal tenir en compte que les roques son inorgàniques, i que a la part superior acostuma a haber-hi un mantell orgànic que fa posssible la vegetació.

Muntanyes.

  • Les deformacions es produeixen per la pressió, la qual cosa provoca la deformació de les roques. Per exemple, el pes de l'aigua d'un llac que es gela, deforma les roques que fan de contenidor. La neu i gel acumulat a Groenlàndia han provocat una curvatura de la superfície terrestre d'aquest territori.
  • Els plegaments es es produeixen per la pressió de les plaques tectòniques (fenomen que s'anomena orogènia). La part còncava és el sinclinal. La convexa, la anticlinal. És aquí on es formen, per la pressió i el calor, les roques metamòrfiques esmentades. L'erosió i la sedimentació en completen el procés.
  • Si en lloc de deformar-se, les roques es trenquen estarem parlant de falles.











El Big-Bang, una teoría popular sobre l'orígen de l'univers

MONROE;J.S; WICANDER, R.; POZO, M: Geologia. Editorial Paraninfo. Australia, Canadà, España, EEUU, México, Reino Unido, Singapur. 2006

La majoria dels científics creu que l'univers es va formar fa 15.000 milions d'anys en un succés que s'anomena popularment Big Bang i que va sorgir d'un element més petit que un àtom.
Com ho podem saber? Doncs per que quan els astrònoms examinen més enllà del sitema solar, observen que tots els llocs de l'univers s'estan allunyant els uns dels altres a velocitats enormes; medint aquesta velocitat d'expanssió, els astrònoms poden calcular quan van estar totes les galàxies en un mateix punt.
Arreu de l'univers també hi ha una tènue radiació de fons d'ones electromagnètiques que es consideren vinculades a l'orígen del Big Bang. Són una barreja d'electricitat i magnetisme, i es propaguen en el vuit. Els raigs x son un exemple d'una modalitat d'aquestes ones.

Israel s'ha convertit en un dels grans exportadors de tecnologies i talent mundial que creixerà un 3% aquest any.

MÉNDEZ, Manuel Ángel: Tras la pista del "milagro israelí". El País, 22/07/2012


Israel pot presumir de ser l'únic lloc del món equiparable a Silicon Valley per la seva especialització en tecnologia i internet. Es parla de Sylicon Wadi, on hi ha més de 4000 empreses de nova creació , i on cada dia en neixen dues més de mitjana. Moltes són israelianes, però també s'hi han situat les grans multinacionals (Microsoft, Intel, Google, IBM, Apple, o Cisco).
Avions fabricats per Israel Aerospace Industries
Javier Santiso (ESADE) explica les bases d'aquest creixement:
  • Arribada (especialment de Rússia als anys 90) d'una inmigració altament qualificada.
  • Universitats d'alta qualitat (Issrael Instiute of Tecnology).
  • Un servei militar que fomenta actituts de superació.
  • La inversió pública en I+D és un 4,6 del PIB (0,6 a EEUU; 1,5 a Alemanya).
  • Un potent sector de capital de risc que inverteix 170 $ per càpita, la quantitat més alta del món.
  • Fortíssimes inversions del govern: es creen empreses públiques de capital-risc que després es privatitzen.
  • És relativament fàcil rebre ajudes públiques de quasi 500.000 euros. Si l'empresa va bé, es tonen; si no, no hi estàs obligat.
Méndez, autor del reportatge, hi afegeix que de les necessitats en fan virtuts:
  • L'escasa població (8 milions) comporta poc consum, fet que obliga a les empreses a internacionalitzar-se.
  • La sequetat del terreny ha portat a que el 2014 tota l'aigua serà desalinitzada amb tecnologia pròpia.
  • L'ecassetat de combustible l'ha portat a invertir en energies renovablbles.Hi ha electrolineres: un robot extreu la bateria del cotxe gastada i posa la nova en 7 segons. Renault està impulsant aquesta novedosa iniciativa.

Espanya inverteix a Aràbia Saudí

SÁNCHEZ-SILVA, Carmen: Oportunidades en Arabia Saudí. El País, 22/07/2012

No es permet l'entrada de turistes, però sí de personal directiu d'empreses i del sector financer. Els espanyols treballen a:
  • Aramco, Sudarabia Oil, dues grans empreses del sector petrolífer.
  • AVE Medina-La Meca
  • Sector de la construcció, doncs el país té una abundant població jove amb manca de vivenda.
  • Energies renovables
  • Comunicacions
Que no s'admeti turisme, no evita que el sector hoteler espanyol faci intents per implantar-s'hi.

Les costes tenen zones d'aigües poc profundes amb pesca abundant. A més llunyania hi trobem els combustibles fòssils.

MONROE;J.S; WICANDER, R.; POZO, M: Geologia. Editorial Paraninfo. Australia, Canadà, España, EEUU, México, Reino Unido, Singapur. 2006 (Biblioteca de Vic)
COENRAADS, Robert R; KOIVULA, John I: Geològica. Editorial H.F. Ullman, 2008



Les voreres costa-oceà consten de tres parts:
  • Plataforma continental: és la part que primer trobem, si anem de terra a mar. Fa entre 16milions i 10 mil anys estava emergida. És una zona granítica, a diferència de la plataforma oceànica (plana abisal en el dibuix) que és de bassalt i gabro. La plataforma pot ser molt extensa o poc extensa (cas de la Península Ibérica)
  • Talús continental:esglaó pronunciat. A vegades és molt pronunciat, doncs parteix d'una fossa marina.
  • Conca oceànica profunda (o plana abisal)
A la plataforma continental és on es troba el 80% de la pesca mundial, docs és la zona que disposa de nutrients.El peu del talús és una zona sedimentària i és on hi ha les majors reserves de petroli i gas. Allà és on es depositaren restes orgànics que van descompondre's fins a convertir-se en combustibles fòssils. Aquests combustibles, quedaren barrejats amb fangs i coberts dels esmentats sediments marins. En els llacs (molts provenen de falles) del passat, també s'han pogut crear combustibles fòssils.