Per que la inflació és perjudicial

BOLAÑOS, Alejandro: El alza del IPC situa en 5000 millones el coste de actualizar las pensiones. El País, 29/08/2012

Que una lleu inflació te conseqüències molt importants queda reflectit en aquesta notícia. La pujada de l'IVA ha portat a la inflació a un 3,5%, la qual cosa pot comportar un desviament del 1% del pressupost de pensions, que va sempre aparellat al IPC. No cal dir el perjudici que causa en tots els consumidors.

Que la Unió Europea tingui com a norma que el Banc Central Europeu no pugui augmentar la liquiditat  per reactivar el  crèdit, quedaria justificat amb aquest exemple, a banda d'altres motius que justifiquin aquesta política econòmica per part de les institucions comunitàries.

Diferència entre federalisme i autonomia

GAREA, Fernando: La España federal como medicina. El País, Madrid 29/11/2012

Segons el socialista basc Txiqui Benegas " la ddiferencia entre estado autonómico y federal "és solo nominativa". En su opinión, el autonómico "ha ido más allá deel federal en competencias y es más flexible por que permite hechos sigulares"  y que algunos tengan competencias sobre policia, prisiones o dercho civil, entre otras. El Alemania, en cambio, todos tienen las mismas. En España también es posible la cesión de competencias con el artículo 150.2 de la Constitución".

La deriva dels continents. Transformacions en l'escorça terrestre

REDFERN,  Ron: Orígenes. Editorial Paidós, Barcelona 2002
MONROE, James S; WICANDER, Reed; POZO, Manuel (2006): Geología. Dinámica y evolución de la Tierra. Editorial Paraninfo, Madrid 2008
VARIS autors: Ciencias de la Tierra y del Universo. La enciclopedia del estudiante.  Santillana (El País), Madrid 2005
 
Evolució de Pangea
El meteoròleg alemany Alfred Wegener va intentar explicar per que hi havia evidències que feien pensar que hi havia hagut una glaciació a l'Àfrica, prop de l'equador i fòssils de plantes tropicals, carbó...a Spitsbergen , prop del pol nord. També mostrà la coincidència de les siluetes costaneres i la geologia de zones actualment separades.
L'explicació que va donar és que, fa uns 25 milions d'anys, hi havia un únic supercontinent que s'havia desplaçat de sud a nord abans de dividir-se. Contínuament han anat apareixen evidències sobre aquests canvis, tals com les detectades per satèl·lits de la NASA on es poden observar cursos d'aigua extingits al actual Sàhara; s'han trobat restes d'un rèptil d'aigua dolça (mesosurus) al Brasil i a Sudàfrica...

Wegener va morir a l'hivern àrtic a l'expedició que havia fet al centre de Groenlàndia.

Els continents ara també es mouen
Dessota els oceans s'està generant nova escorça (oceànica) degut a l'activitat volcànica. L'expansió dels fons oceànics fa néixer i créixer les dorsals oceàniques. L'expansió és tant important que aquesta escorça penetra dessota els continents, fenomen que anomenem subducció.
Els sediments oceànics també ens mostren que els continents es mouen, doncs les zones allunyades de les dorsals oceàniques tenen molts sediments, mentre que les dorsals oceàniques i zones adjacents posseeixen poca sedimentació, una prova més de la seva expansió.

Al centre de l'oceà podem veure-hi la dorsal atlàntica

La formació de petroli
Es va formar fonamentalment al període cretaci (fa 60 milions d'anys). Els nombrosos microorganismes que  proriferaven a les aigües superficials van quedar enterrats per la sedimentació  la qual cosa va portar la gernació de petroli i pous petrolífers.
Però com és possible que també trobem petroli, a part dels oceans, també a zones continentals? Doncs per què, per exemple, la regió del Golf Pèrsic era prop de l'equador, on proliferaven microrganismes marins que van quedar  sedimentats, però en el temps, es van deslocal·litzar (de fet, fins i tot actualment la placa aràbiga encara s'està separant d'Àfrica i s'encavalca (es subdueix) dessota l'Iran). L'esmentada deslocal·lització es fa acompanyada de col·lisions que comporten subducció, i aquesta, genera la calor necessària per descompondre les mol·lecules dels microorganismes i formar petroli.  


Contactes entre plaques: divergents, convergents i transformants

El primer contacte divergent seria com el de l'actual Rift Valley

Els contactes poden ser divergents (unes plaques s'allunyen de les altres). No sols succeïx en les dorsals oceàniques, si no que pot iniciar-se amb un rift (RiftValley, a l'Àfrica, per exemple) i finalitzar amb una dorsal oceànica.










Pot succeir que les plaques xoquin entre elles; siguin de litosfera marítima o terrestres. En aquest cas  s'anomenen convergents.

Tres variants de contactes convergents. La última podria ser el cas de l'Hi

També es pot tractar de falles, con la de San Andrés (California), i la majoria provoquen activitat sísmica. Moltes poden ser submarines, doncs acostumen a estar al costat de les dorsals.

Falla de San Andrés (California)

 L' Himalaya , els Andes i també el conjunt Atles-Pirineus-Alps  son grans serralades provocades per contactes.

La Índia i els Andes, exemples

Marx: la plusvàlua, forma d'explotació del capitalisme

CORCUFF, Philippe (2005): Los grandes pensadores de la política. Alianza Editorial, Madrid 2008

Karl Marx

Segons Corcuff, "la explotación consiste en la extorsión por los explotadores del sobretrabajo producido por los explotados. Esta conceptualización se apoya en una teoría del valor/trabajo, inspirada en parte por los economistas clásicos como David Ricardo, según la cual, el trabajo es fuente  de valor.  En el seno de las relaciones de producción capitalistas, la explotación adopta la forma de explotación capitalista o extorsión de la "plus-valia" (o "sobre-valor"). La plusvalía constituye en cierto modo la diferencia entre el valor del trabajo creado por el asalariado y el salario que percibe para asegurar la reproducción de su fuerza de trabajo. Esta plusvalia sirve así para alimentar el proceso contínuo de acumulación de capital".

Rousseau: contra la propietat privada i la democràcia indirecta.

CORCUFF, Philippe (2005): Los grandes pensadores de la política. Alianza Editorial, Madrid 2008

J.J Rousseau

Segons Rousseau hi ha "desigualtats naturals o físiques", de poca importància. En cavi , no són acceptables les desigualtats socials (riquesa, honors, poder...), que tenen el seu orígen bàsicament en l'aparició de la propietat privada:

"El primero que, tras haber cercado un terreno , se le ocurrió decir esto es mío y encontró personas lo bastante simples para creerle, fue el verdadero fundador de la sociedad civil. Cúantos crímenes , guerras, asesinatos, miserias y horrores no habrían ahorrado al género humano quien, arrancando las estacas o rellenando la zanja , hubiera gritado a sus semejantes: ¨guardaos de escuchar a este impostor, estáis perdidos si olvidáis que los frutos son de todos y que la tierra no es de nadie (...)

 La desigualdad  moral, solo autorizada por el dercho positivo, es contraria al derecho natural (...), tal como va manifiestamente en contra la ley de la naturaleza, de qualquier forma que se la defina, el que un niño mande a un anciano, el que un imbécil guíe a un hombre sabio y el que un puñado de gente escupa vacuidades, mientras la multitud hambrineta carece de lo necesario"

ROUSSEAU; J.J (1754): Discurso sobre el orígen  y fundamentos  de la desigualdad entre los hombres.

Segons  Corcuff, Rousseau era partidari de la democràcia directa: " la soberania no puede ser representada por la nisma razón que no puede ser enajenada (...) .Toda ley  que el pueblo en persona no haya ratificado es nula."

ROUSSEAU; J.J (1762):Del contrato social.

Què és una Constitució? La Constitució espanyola

PÉREZ ROYO, Javier: Momento constituyente originario. 
El País, Madrid, 15/09/2012

Una Constitució és la llei més important d'un país, doncs totes les altres lleis queden subordinades a aquesta primera. Això vol dir que no hi poden haver lleis subordinades que siguin a la vegada superiors.

Congrés de Diputats

Per exemple, es diu que "La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols". (Article 2). L'article 1 diu que  "la sobirania nacional resideix en el pobre espanyol".
Per tant, seria contradictori amb la Constitució una llei de rang inferior (un Estatut d'autonomia, posem per cas) que permetés  la independència de un territori.
L´article 1 comporta  que si una atonomia volgués una separació d'Espanya, caldria un referèndum a tot el territori espanyol i que, per majoría, els espanyols acceptessin  la divisió del país.
Diu Javier Pérez Royo , catedràtic de dret constitucional, "la Constitución española son los artículos 1 y 2. Los 167 restantes artículos, así como las cuatro disposiciones adicionales, las nueve disposiciones transitorias, la disposición derogatoria y la disposición final no son más que desarrollo de las decisiones que se contienen en esos dos primeros artículos".
L'autor afageix que en alguns països un referendum independentista està reconegut legalment i és possible, com a Canadà i Escòcia, però no a EEUU .

http://pda.elpais.com/index.php?module=elp_pdapsp&page=elp_pda_noticia&idNoticia=20120914elpneppol_18.Tes&seccion=pol 

Autoritarisme (Hobbes) i democràcia (Locke, Montesquieu)

CORCUFF, Philippe (2008): Los grandes pensadores de la política.Alianza Editorial, Madrid 2008

Segons Hobbes (1651) el poder absolut del sobirà ve justificat per que "el hombre és un lobo para el hombre", per tant, "la única manera  de crear un poder común, apto para defender a las gentes del ataque de los extranjeros y de los agravios que podrian infringirselos ciudadanos de un mismo país  unos a otros (...) se le da a un hombre o a una asamblea de hombres, por mayoria, el derecho a personificar a todos (...) El soberano de una república (ya se trate de una asamblea o de un indivíduo) no està sujeto a las leyes civles".

Locke és pesimista com Hobbes sobre la naturalesa humana, però creu que els humans no sols hem de defensar la vida i les propietats, si no  que hem de defensar la llibertat. Per aconseguir-ho  cal una pluralitat de poders (el legislatiu i l'executiu), y a més considera que "la tirania, entendida como un ejercicio del poder que viola lo que es el derecho, un poder así, nadie puede tenerlo legalmente."

Montesquieu, també pessimista i  planteja que els diferents poders (ell ja parla de legislatiu, executiu i judicial) es limitin entre ells per així garantir les llibertats.El poder executiu, per exemple, depèn del "dret civil", o sigui, del que avui en diríem el poder judicial.