La deriva dels continents. Transformacions en l'escorça terrestre

REDFERN,  Ron: Orígenes. Editorial Paidós, Barcelona 2002
MONROE, James S; WICANDER, Reed; POZO, Manuel (2006): Geología. Dinámica y evolución de la Tierra. Editorial Paraninfo, Madrid 2008
VARIS autors: Ciencias de la Tierra y del Universo. La enciclopedia del estudiante.  Santillana (El País), Madrid 2005
 
Evolució de Pangea
El meteoròleg alemany Alfred Wegener va intentar explicar per que hi havia evidències que feien pensar que hi havia hagut una glaciació a l'Àfrica, prop de l'equador i fòssils de plantes tropicals, carbó...a Spitsbergen , prop del pol nord. També mostrà la coincidència de les siluetes costaneres i la geologia de zones actualment separades.
L'explicació que va donar és que, fa uns 25 milions d'anys, hi havia un únic supercontinent que s'havia desplaçat de sud a nord abans de dividir-se. Contínuament han anat apareixen evidències sobre aquests canvis, tals com les detectades per satèl·lits de la NASA on es poden observar cursos d'aigua extingits al actual Sàhara; s'han trobat restes d'un rèptil d'aigua dolça (mesosurus) al Brasil i a Sudàfrica...

Wegener va morir a l'hivern àrtic a l'expedició que havia fet al centre de Groenlàndia.

Els continents ara també es mouen
Dessota els oceans s'està generant nova escorça (oceànica) degut a l'activitat volcànica. L'expansió dels fons oceànics fa néixer i créixer les dorsals oceàniques. L'expansió és tant important que aquesta escorça penetra dessota els continents, fenomen que anomenem subducció.
Els sediments oceànics també ens mostren que els continents es mouen, doncs les zones allunyades de les dorsals oceàniques tenen molts sediments, mentre que les dorsals oceàniques i zones adjacents posseeixen poca sedimentació, una prova més de la seva expansió.

Al centre de l'oceà podem veure-hi la dorsal atlàntica

La formació de petroli
Es va formar fonamentalment al període cretaci (fa 60 milions d'anys). Els nombrosos microorganismes que  proriferaven a les aigües superficials van quedar enterrats per la sedimentació  la qual cosa va portar la gernació de petroli i pous petrolífers.
Però com és possible que també trobem petroli, a part dels oceans, també a zones continentals? Doncs per què, per exemple, la regió del Golf Pèrsic era prop de l'equador, on proliferaven microrganismes marins que van quedar  sedimentats, però en el temps, es van deslocal·litzar (de fet, fins i tot actualment la placa aràbiga encara s'està separant d'Àfrica i s'encavalca (es subdueix) dessota l'Iran). L'esmentada deslocal·lització es fa acompanyada de col·lisions que comporten subducció, i aquesta, genera la calor necessària per descompondre les mol·lecules dels microorganismes i formar petroli.  


Contactes entre plaques: divergents, convergents i transformants

El primer contacte divergent seria com el de l'actual Rift Valley

Els contactes poden ser divergents (unes plaques s'allunyen de les altres). No sols succeïx en les dorsals oceàniques, si no que pot iniciar-se amb un rift (RiftValley, a l'Àfrica, per exemple) i finalitzar amb una dorsal oceànica.










Pot succeir que les plaques xoquin entre elles; siguin de litosfera marítima o terrestres. En aquest cas  s'anomenen convergents.

Tres variants de contactes convergents. La última podria ser el cas de l'Hi

També es pot tractar de falles, con la de San Andrés (California), i la majoria provoquen activitat sísmica. Moltes poden ser submarines, doncs acostumen a estar al costat de les dorsals.

Falla de San Andrés (California)

 L' Himalaya , els Andes i també el conjunt Atles-Pirineus-Alps  son grans serralades provocades per contactes.

La Índia i els Andes, exemples