Els corrrents marins

VARIS AUTORS: Ciencias de la Tierra y del Universo.Enciclopedia del estudiante. Editorial Santillana /El País, Madrid.
MONROE, James S; WICAN2006DER, Reed: Geologia. Dinámica y evolución de la tierra. Editorial Paraninfo, Madrid. Wikipedia

Els corrents d'aigua oceànica regulen el clima de la Terra. El fet que a les costes de Noruega hi arribi la Corrent del Golf permet que les baixes temperatures siguin menys rigoroses . Quan aquest corrent arriba a les aigües fredes de l'Àrtic, prendrà el camí de retorn per la costa est de nordamèrica, que en rep el corresponent canvi de temperatura.

Corrents superficials: càlids i freds
Cal distingir dos tipus de corrents: les superficials i les profundes. Ambdues són transportades a notable velocitat pels vents i la rotació terrestre.
El moviment de les superficials es circular com les agulles del rellotge a l'hemisferi nord, i en sentit contrari a l'hemisferi sud, tal com l'efecte Coriolis amb vents, cosa que ens permet entendre que el corrent del golf es dirigeixi cap a les costes noruegues i no cap les nordaamericanes.
Corrents profundes: freds
No reben la radiació solar i a més, tenen molta salinitat, cosa que reverteix en la profunditat.
L' Efecte convectiu de les corrents marines provoca el moviment i ascens dels nutrients de les zones més profundes dels oceans (Els fosfats, per exemple, molt importants per l'alimentació marina). L'orografia oceànica, en tots els cassos esmentats, condiciona el trajecte de dites corrents.

Formació del relleu terrestre: factors externs

VARIS AUTORS: Ciencias de la Tierra y del Universo.Enciclopedia del estudiante. Editorial Santillana /El País, Madrid.
MONROE, James S; WICAN2006DER, Reed: Geologia. Dinámica y evolución de la tierra. Editorial Paraninfo, Madrid

Meteorització química
Erosió kàrstica
Es produeix pel contacte amb l'aigua de les roques calcàries. La combinació amb l'aigua que entra per les dolines i el C02 que hi ha a la mateixa superfície, dóna acidesa a l'aigua, i en un lent procés que dura milers d'anys, crea les cavitats. També produeix coves amb estalagmites o estalactites quan una petita part del CO2 dissolt amb l aigua s'escapa i precipita una petita quantitat de calcita.
L'erosió de les coves per on discorren els aqüífers ha provocat també fenòmens com a Cuenca, on el conjunt de les roques s'han ensorrat i ja no queden restes de la cova. Seria també el mateix cas dels  "boscos de pedra", de Xina o de Madagascar. No cal confondre aquest darrer tipus de meteorització amb la mecànica, produïda pel vent, com es pot veure en roques i turons del Sahara o altres indrets.
Gorges
Alguns canons fluvials (per exemple, les gorges calcàries de Carançà, a França) també tenen l`orígen en aquest tipus de meteorització.
Meteorització física o mecànica
L'aigua subterrània
És molt abundant arreu del món. Als EEUU representa el 20% del total ,  i és l'orígen de la gran productivitat agrària al mitgoest d EEUU.  L'ús excessiu ha portat a pensar en importar-ne dels Grans Llacs. Dit abús són la causa que  a Califòrnia i a Mèxic, alguns edificis hagin perdut la verticalitat (la  manca d'aigua ha enfonsat algunes coves), com a la Torre de Pisa (en aquest cas, per excés d'aigua).
A les fonts termals, l'aigua surt calenta pel contacte del magma a certa profunditat o roques ígnies en procés de refredament. Les esquerdes a la superfície poden provocar l'anada i vinguda de l'aigua amb forma de guèiser, (el més famós, el de Yelowstone, que expulsa l'aigua cada 60-90 minuts). Quan aquesta arriba al punt d'ebullició, expulsa aire, gasos acumulats (s'ha produït una baixada de la pressió) i l'aigua de les capes superiors.
Glaciars, "aigües salvatges"...
Els glaciars, amb els seus circs, valls i llengües son un element erosionador de primer ordre. També ho són les "aigües salvatges",en terrenys erms; no tenen un curs fix i apareixen quan l'aportació d'aigua és superior a la que el terreny pot absorbir. Las Bàrdenas Reales,a Navarra en seria un exemple, com també les rambles del litoral llevantí.
També en són un exemple els glaciars, amb el seus circs, valls i llengües.

Mont Saint Louis

L'aigua del mar. El vent. La pluja
Les marees i onades colpegen els acantilats. Les roques grans queden al litoral acantilat i la sorra es desplaça a altres indrets.
Les dunes sorgeixen quan troben un obstacle. Llavors les capes de partículess s'hi han acomulant i formen els ergs.
La pluja té també la seva importància, doncs cau a 35 km/h. per tant, en terrenys amb poca o nula vegetació, és altament erosionadora.

Els processos antròpics
Serien causats pels humans. La sobreedificació costanera a Espanya en seria un exemple.

La formació del relleu terrestre: factors interns

VARIS AUTORS: Ciencias de la Tierra y del Universo.Enciclopedia del estudiante. Editorial Santillana /El País, Madrid.

Roques ignies
Configuren bona part de la superfície terrestre i oceànica, dons són les més abundants a l'escorça terrestre.

També s'anomenen magmàtiques per la seva relació amb el magma d'on provenen. Algunes surten a l'exterior, com el bassalt, que al refredar-se es solidifica, perd volum i s'esquerda verticalment (diàclasi).
El granit també es una roca magmàtica molt abundant, contituïnt serralades senceres, com als Pirineus o als Alps. Sorgeix quan s'escalfa i es refreda lentament a l'interior de l'escorça terrestre, però no surt expulsat com és el cas del bassalt.
L'aflorament de les roques es pot produir per l'erosió dels materials que les recobreixen o impulsades pels moviments tectònics: els Pirineus neixen de la pressió de la microloplaca ibèrica envers l'euroasiàtica.

Cretes del acantilat de Dover

Roques metamòrfiques
Son roques creades a partir  d' una gran pressió i/o temperatura. Les pissarres, esquists, gneis i marbres (que s'origina de la calç)  en son molt representatives.
Roques sedimentàries
Provenen de  l'esmicolament de les altres roques. Seria el cas de la roca arenisca, les margues o les cretes.

La muntanya de Montserrat
També és sedimentària. No forma part de cap serralada típica. Al contrari, el seu origen geològic és peculiar i la seva forma actual resulta de la combinació de dos factors: l’erosió i la presència de diàclasis, una mena d’enormes fractures verticals causades per falles que s’estenen com una xarxa al llarg i ample del massís. Per aquestes fractures s’ha anat infiltrant l’aigua que, a poc a poc, tot dissolent el carbonat càlcic dels conglomerats, ha format cavitats i canals on s’instal·la la vegetació. Aquests fenòmens combinats han provocat l’aïllament de les característiques agulles i, al subsòl, han contribuït a la formació de coves i avencs. Les falles i els moviments tectònics –com l’enlairament dels Pirineus, la separació de la serralada litoral i l’enfonsament de la depressió del Vallès i el Penedès– contribuïren a configurar Montserrat com una muntanya isolada, un relleu contundent enmig de terres més baixes.
Matèria orgànica
La major part de la superfície terrestre està també recoberta de matèria orgànica que permet el creixement de la vegetació. Aquesta matèria orgànica està barrejada amb restes de roques sedimentàries esmicolades.