VARIS AUTORS: Ciencias de la Tierra y del Universo.Enciclopedia del estudiante. Editorial Santillana /El País, Madrid.
MONROE, James S; WICAN2006DER, Reed: Geologia. Dinámica y evolución de la tierra. Editorial Paraninfo, Madrid
Meteorització química
Erosió kàrstica
Es produeix pel contacte amb l'aigua de les roques calcàries. La combinació amb l'aigua que entra per les dolines i el C02 que hi ha a la mateixa superfície, dóna acidesa a l'aigua, i en un lent procés que dura milers d'anys, crea les cavitats. També produeix coves amb estalagmites o estalactites quan una petita part del CO2 dissolt amb l aigua s'escapa i precipita una petita quantitat de calcita.
L'erosió de les coves per on discorren els aqüífers ha provocat també fenòmens com a Cuenca, on el conjunt de les roques s'han ensorrat i ja no queden restes de la cova. Seria també el mateix cas dels "boscos de pedra", de Xina o de Madagascar. No cal confondre aquest darrer tipus de meteorització amb la mecànica, produïda pel vent, com es pot veure en roques i turons del Sahara o altres indrets.
Gorges
Alguns canons fluvials (per exemple, les gorges calcàries de Carançà, a França) també tenen l`orígen en aquest tipus de meteorització.
Meteorització física o mecànica
L'aigua subterrània
És molt abundant arreu del món. Als EEUU representa el 20% del total , i és l'orígen de la gran productivitat agrària al mitgoest d EEUU. L'ús excessiu ha portat a pensar en importar-ne dels Grans Llacs. Dit abús són la causa que a Califòrnia i a Mèxic, alguns edificis hagin perdut la verticalitat (la manca d'aigua ha enfonsat algunes coves), com a la Torre de Pisa (en aquest cas, per excés d'aigua).
A les fonts termals, l'aigua surt calenta pel contacte del magma a certa profunditat o roques ígnies en procés de refredament. Les esquerdes a la superfície poden provocar l'anada i vinguda de l'aigua amb forma de guèiser, (el més famós, el de Yelowstone, que expulsa l'aigua cada 60-90 minuts). Quan aquesta arriba al punt d'ebullició, expulsa aire, gasos acumulats (s'ha produït una baixada de la pressió) i l'aigua de les capes superiors.
Glaciars, "aigües salvatges"...
Els glaciars, amb els seus circs, valls i llengües son un element erosionador de primer ordre. També ho són les "aigües salvatges",en terrenys erms; no tenen un curs fix i apareixen quan l'aportació d'aigua és superior a la que el terreny pot absorbir. Las Bàrdenas Reales,a Navarra en seria un exemple, com també les rambles del litoral llevantí.
També en són un exemple els glaciars, amb el seus circs, valls i llengües.
L'aigua del mar. El vent. La pluja
Les marees i onades colpegen els acantilats. Les roques grans queden al litoral acantilat i la sorra es desplaça a altres indrets.
Les dunes sorgeixen quan troben un obstacle. Llavors les capes de partículess s'hi han acomulant i formen els ergs.
La pluja té també la seva importància, doncs cau a 35 km/h. per tant, en terrenys amb poca o nula vegetació, és altament erosionadora.
Els processos antròpics
Serien causats pels humans. La sobreedificació costanera a Espanya en seria un exemple.
MONROE, James S; WICAN2006DER, Reed: Geologia. Dinámica y evolución de la tierra. Editorial Paraninfo, Madrid
Meteorització química
Erosió kàrstica
Es produeix pel contacte amb l'aigua de les roques calcàries. La combinació amb l'aigua que entra per les dolines i el C02 que hi ha a la mateixa superfície, dóna acidesa a l'aigua, i en un lent procés que dura milers d'anys, crea les cavitats. També produeix coves amb estalagmites o estalactites quan una petita part del CO2 dissolt amb l aigua s'escapa i precipita una petita quantitat de calcita.
L'erosió de les coves per on discorren els aqüífers ha provocat també fenòmens com a Cuenca, on el conjunt de les roques s'han ensorrat i ja no queden restes de la cova. Seria també el mateix cas dels "boscos de pedra", de Xina o de Madagascar. No cal confondre aquest darrer tipus de meteorització amb la mecànica, produïda pel vent, com es pot veure en roques i turons del Sahara o altres indrets.
Gorges
Alguns canons fluvials (per exemple, les gorges calcàries de Carançà, a França) també tenen l`orígen en aquest tipus de meteorització.
Meteorització física o mecànica
L'aigua subterrània
És molt abundant arreu del món. Als EEUU representa el 20% del total , i és l'orígen de la gran productivitat agrària al mitgoest d EEUU. L'ús excessiu ha portat a pensar en importar-ne dels Grans Llacs. Dit abús són la causa que a Califòrnia i a Mèxic, alguns edificis hagin perdut la verticalitat (la manca d'aigua ha enfonsat algunes coves), com a la Torre de Pisa (en aquest cas, per excés d'aigua).
A les fonts termals, l'aigua surt calenta pel contacte del magma a certa profunditat o roques ígnies en procés de refredament. Les esquerdes a la superfície poden provocar l'anada i vinguda de l'aigua amb forma de guèiser, (el més famós, el de Yelowstone, que expulsa l'aigua cada 60-90 minuts). Quan aquesta arriba al punt d'ebullició, expulsa aire, gasos acumulats (s'ha produït una baixada de la pressió) i l'aigua de les capes superiors.
Glaciars, "aigües salvatges"...
Els glaciars, amb els seus circs, valls i llengües son un element erosionador de primer ordre. També ho són les "aigües salvatges",en terrenys erms; no tenen un curs fix i apareixen quan l'aportació d'aigua és superior a la que el terreny pot absorbir. Las Bàrdenas Reales,a Navarra en seria un exemple, com també les rambles del litoral llevantí.
També en són un exemple els glaciars, amb el seus circs, valls i llengües.
 |
| Mont Saint Louis |
L'aigua del mar. El vent. La pluja
Les marees i onades colpegen els acantilats. Les roques grans queden al litoral acantilat i la sorra es desplaça a altres indrets.
Les dunes sorgeixen quan troben un obstacle. Llavors les capes de partículess s'hi han acomulant i formen els ergs.
La pluja té també la seva importància, doncs cau a 35 km/h. per tant, en terrenys amb poca o nula vegetació, és altament erosionadora.
Els processos antròpics
Serien causats pels humans. La sobreedificació costanera a Espanya en seria un exemple.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada