VARIS AUTORS: Ciencias de la Tierra y del Universo.Enciclopedia del estudiante. Editorial Santillana /El País, Madrid.
Roques ignies
Configuren bona part de la superfície terrestre i oceànica, dons són les més abundants a l'escorça terrestre.
També s'anomenen magmàtiques per la seva relació amb el magma d'on provenen. Algunes surten a l'exterior, com el bassalt, que al refredar-se es solidifica, perd volum i s'esquerda verticalment (diàclasi).
El granit també es una roca magmàtica molt abundant, contituïnt serralades senceres, com als Pirineus o als Alps. Sorgeix quan s'escalfa i es refreda lentament a l'interior de l'escorça terrestre, però no surt expulsat com és el cas del bassalt.
L'aflorament de les roques es pot produir per l'erosió dels materials que les recobreixen o impulsades pels moviments tectònics: els Pirineus neixen de la pressió de la microloplaca ibèrica envers l'euroasiàtica.
Roques metamòrfiques
Son roques creades a partir d' una gran pressió i/o temperatura. Les pissarres, esquists, gneis i marbres (que s'origina de la calç) en son molt representatives.
Roques sedimentàries
Provenen de l'esmicolament de les altres roques. Seria el cas de la roca arenisca, les margues o les cretes.
La muntanya de Montserrat
També és sedimentària. No forma part de cap serralada típica. Al contrari, el seu origen geològic és peculiar i la seva forma actual resulta de la combinació de dos factors: l’erosió i la presència de diàclasis, una mena d’enormes fractures verticals causades per falles que s’estenen com una xarxa al llarg i ample del massís. Per aquestes fractures s’ha anat infiltrant l’aigua que, a poc a poc, tot dissolent el carbonat càlcic dels conglomerats, ha format cavitats i canals on s’instal·la la vegetació. Aquests fenòmens combinats han provocat l’aïllament de les característiques agulles i, al subsòl, han contribuït a la formació de coves i avencs. Les falles i els moviments tectònics –com l’enlairament dels Pirineus, la separació de la serralada litoral i l’enfonsament de la depressió del Vallès i el Penedès– contribuïren a configurar Montserrat com una muntanya isolada, un relleu contundent enmig de terres més baixes.
Matèria orgànica
La major part de la superfície terrestre està també recoberta de matèria orgànica que permet el creixement de la vegetació. Aquesta matèria orgànica està barrejada amb restes de roques sedimentàries esmicolades.
Roques ignies
Configuren bona part de la superfície terrestre i oceànica, dons són les més abundants a l'escorça terrestre.
També s'anomenen magmàtiques per la seva relació amb el magma d'on provenen. Algunes surten a l'exterior, com el bassalt, que al refredar-se es solidifica, perd volum i s'esquerda verticalment (diàclasi).
El granit també es una roca magmàtica molt abundant, contituïnt serralades senceres, com als Pirineus o als Alps. Sorgeix quan s'escalfa i es refreda lentament a l'interior de l'escorça terrestre, però no surt expulsat com és el cas del bassalt.
L'aflorament de les roques es pot produir per l'erosió dels materials que les recobreixen o impulsades pels moviments tectònics: els Pirineus neixen de la pressió de la microloplaca ibèrica envers l'euroasiàtica.
 |
| Cretes del acantilat de Dover |
Son roques creades a partir d' una gran pressió i/o temperatura. Les pissarres, esquists, gneis i marbres (que s'origina de la calç) en son molt representatives.
Roques sedimentàries
Provenen de l'esmicolament de les altres roques. Seria el cas de la roca arenisca, les margues o les cretes.
La muntanya de Montserrat
També és sedimentària. No forma part de cap serralada típica. Al contrari, el seu origen geològic és peculiar i la seva forma actual resulta de la combinació de dos factors: l’erosió i la presència de diàclasis, una mena d’enormes fractures verticals causades per falles que s’estenen com una xarxa al llarg i ample del massís. Per aquestes fractures s’ha anat infiltrant l’aigua que, a poc a poc, tot dissolent el carbonat càlcic dels conglomerats, ha format cavitats i canals on s’instal·la la vegetació. Aquests fenòmens combinats han provocat l’aïllament de les característiques agulles i, al subsòl, han contribuït a la formació de coves i avencs. Les falles i els moviments tectònics –com l’enlairament dels Pirineus, la separació de la serralada litoral i l’enfonsament de la depressió del Vallès i el Penedès– contribuïren a configurar Montserrat com una muntanya isolada, un relleu contundent enmig de terres més baixes.
Matèria orgànica
La major part de la superfície terrestre està també recoberta de matèria orgànica que permet el creixement de la vegetació. Aquesta matèria orgànica està barrejada amb restes de roques sedimentàries esmicolades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada