Augmenta el PIB; augmenten les desigualtats econòmiques

Joseph Stiglitz

Com que el PIB és relativament fàcil de mesurar, s'ha convertit en una fixació per ais economistes. El problema és que el que volem mesurar és el que volem aconseguir. De vegades, l'augment del PIB s'associa a la reducció de la pobresa, com en el cas de l'Est asiàtic. Però en aquest cas no era pas cap casualitat: els governs van idear polítiques per assegurar-se que els pobres en rebien els beneficis. En altres llocs, el creixement sovint ha estat acompanyat de l'increment de la pobresa i, de vegades, d'una renda encara mes baixa de la classe mitjana. Aixó és el que va passar ais Estats Units: entre el 1999 i el 2004 la renda mitjana disponible va pujar un onze per cent en termes reals, però la renda d'una família mitjana —la veritable família de classe mitjana— va disminuir, per culpa de la inflació, uns mil cinc-cents dòlars, l'equivalent a un tres per cent. A l'Amèrica Llatina, del 1981 al 1993, malgrat que el PIB va augmentar un vint-i-cinc per cent, la proporció de població que vivia amb menys de 2,15 dòlars al dia es va incrementar d'un 26,9 a un 29,5 per cent. Si el creixement econòmic no el comparteix tota la societat, aleshores vol dir que ha fallat el desenvolupament. Els governs de l'Est asiàtic es van adonar que l'éxit necessita una estabilitat política i social, i que aquesta estabilitat, al seu torn, necessita alts nivells d'ocupació i una desigualtat limitada. No tan sols es va desaprovar el consum de productes de luxe, sinó que també es van castigar les grans diferències de salaris. A la Xina, almenys en els primers estadis de desenvolupament, en general els directius no cobraven mes del triple deis ingressos d'un treballador corrent; al Japó, en canvi, cobraven deu vegades mes. (Per contra, ais Estats Units, en els darrers anys, el salari deis directius ha estat centenars de vegades superior a la resta dels treballadors.
L'any 2000, el salari del director general era més de 500 vegades superior al d'un treballador mitjà, quan una dècada anterior era 85 vegades superior, i dues dècades abans, 42 vegades superior

STIGLIZ, Joseph (2006) Com podem fer funcionar la globalització. Edicions 62, Barcelona 2007

*Joseph Stiglitz, Premi Nobel d'Economia 2001, catedràtic de diverses universitats nordamericanes, va ser assessor del president Bill Clinton i economista en cap del Banc Mundial