La crisi mundial de 1929 ("Crack "del 29)

Mètode 1: compra de títols amb pagament a termini
Un agent de Borsa ofereix a un inversor la proposta de invertir a, per exemple, General Elèctric, empresa que, diuen totes les veus, pujarà molt de valor.

• L'inversor disposa de 5.000 dòlars per invetir
• L'agent aconsella invertir-ne 50.000, quantitat que l'inversor no té a l'abast.
• Si l'inversor,però,  deixa els 5000 dòlars com  fiança, l'agent li permet la compra de 50.000 dòlars en accions.
• Wall Sreett permet el pagament de les accions a terminis: el de  50.000 acaba al final del trimestre.
• Es calcula que els 50.000 dòlars  d'accions valdran 70.000  ja el proper més, abans que acabi el trimestre, pronòstic que es complirà:
• L'inversor vendrà les accions al primer més i obtindrà 20.000 dòlars (70.000-5000=20.000)
• Per tant, haurà guanyat 20.000 sense posar-hi res a canvi.
• No ens han d'estranyar aquestes facilitats de pagament. A la nostra crisi immobiliaria, es van permetre venciments d'hipoteques a 50 any. Es considera que una  hipoteca no ha de suposar més del 30% del cost mensual familiar, cosa que tampoc es va complir en moltes ocasions. Es van taxar hipoteques per sobre del seu valor,... 

Mètode 2: compra amb aportacions d'entitats financeres.

• L'agent esperona a l'accionista a invertir 100.000 dòlars.
• Ara, l'agent de borsa fa d'intermediari entre l'inversor  i una entitat financera, de la qual n'obté un préstec de 80.000. Sumem 80.000+20.000(de l'anterior operació borsària) , que permeten comprar 1.000.000 de dòlars, en accions.
• El venciment del préstec també és a terminis.
• Succeïx com en el cas anterior: es venen les accions abans del venciment del préstec, i sempre amb guanys, degut a l'espiral borsària.
• L'agent de borsa hi guanya una comissió per cada préstec. Els bancs cobren interessos..

Mètode 3: inversions amb els "trusts"

• Els bancs començen a pujar els interessos, que passaran del 7-8% al 12.
• No obstant, la demanda de préstec per a invertir a borsa no afluixa.
• Mols bancs d'altres països també participen d'aquesta especulació borsària.
• Alguns treballadors i empresaris deicideixen fins i tot deixar de treballar en lloc d'invertir i comprar més maquinària, expandir-se per altres països o diversificar els negocis.
• Com que la rendabilitat és del 25%  i no es creaven noves empreses per invertir, es van crear empreses sense cap activitat productiva: sols es dedicaven a invertir en borsa

TRÍAS DE BES, Fernando: El hombre que cambió ssu rosa por un tulipan. Bocket, Ediciones Temas de Hoy, Editorial Planeta, Madrid 2010