MOSTERIN, Jesús (2008):
La cultura de la libertad
Editorial Espasa Calpe.
Col·lecció Gran Austral, Madrid 2008
Aquest llibre es pot trobar a la Biblioteca Joan Triadú (Vic)
La democracia grega
Era molt diferent a la que coneixem actualment. No la podem idealitzar, doncs tampoc era massa participativa i hi abundaven els demagogs, com per exemple Alcibíades, que es dedicà, sense escrúpols, a que als atenesos s'enfrontessin sense contemplacions amb els espartans.
La "democràtica" Atenes també va sotmetre a l'expoli econòmic a quasi tota la hèlade, després de considerar que, sense ella, la resta de ciutats poc haurien pogut fer per enfrontar-se als perses i per tant, calien ser compensats amb escreix.
Aristòtil va interessar-se'n. Per a ell, les diverses formes de govern canvien constantment, evolucionen, es transformen...Per exemple afirmava que la democràcia condueix a la demagògia i aquesta a la tirania. Si pensem an Mussolini o Hitler, Perón, Chavez i. tants d'altres represntants electes, hauríem de donar-li la raó .
La democràcia actual
La democràcia actual prové dels plantjements de J. Locke. Per ell, la llibertat individual passa per davant dels interessos de l'Estat. Aquest Estat no pot ser opressiu, i per això es convenient de dividir el poder en legislatiu, executiu i judicial.
La demagògia, però, s'ha enquistat també en la nostra democràcia. Els polítics poden fer promeses de l'estil: "aturarem la pobresa", "crearem llocs de treball"... quan en realitat això no depèn dels polítics, si no dels mateixos ciutadans.El que en tot cas pot fer el govern es impulsar una certa redistribució de la riquesa per als ciutadans.El govern ha de vetllar també garantir serveis bàsics, i donar seguretat jurídica i protecció contra la violència.
Com que els resultats electorals i lapolítica concreta que es fa dia a dia no arcaven de satisfer a ningú i acostumen a ser frustrants, es tonen a produir noves eleccions que ens portaran noves frustracions. En cada nova contesa partidista, es vota menys per l'oferta política que ens fan que no pas per la reacció: "votarem algú altre que vagi contra l'anterior", i així succesivament.
La democràcia liberal requereix que les persones confiïn en elles mateixes, no en l'Estat. A més, cal que no actuïn com els protagonistes del "dilema del presoner", d' Albert Tuker (1905-1995). Els protagonistes d'aquest dilema son dos sospitosos detinguts per la policia i. Es poden produir 3 situacions :
Els polítics democràtics no son més bons ni més savis que els d’una dictadura. Tenen, segons Karl Popper una avantatge, que consisteix en que la democràcia evita continuats banys de sang . Popper ens diu que cal replantejar la qüestió, i en lloc de pensar qui caldria governar, caldria treballar per pendere les mesures adients per evitar que els polítics corruptes i incompetents ens facin massa mal.
En una línia similar es manifestava W. Churchill, pel qual la democràcia és un mal sistema polític, però la resta són encara pitjors.
Cada vegada hi ha més consens que una bona opció es utilitzar, per a càrrecs clau, a persones desvinculades de l'àmbit directe de la política. La independència política de la Reserva Fedral d' EEUU respecte el governva permetre frenar la greu inflació que tenia EEUU, Al 1997. Guanyades les eleccions, pels laboristes, Gordon Brown va prendre una primera decisió dràstica: renuncià per sempre al control del Banc d’Anglaterra. No cal dir que el BCE va seguir amb l’exemple.
El poder no funciona com el mercat
Per que el mercat funcioni, cal que hi hagi iniciativa. Això es quelcom que ha faltat de manera endèmica a Espanya. Des de el Segle d'Or tenien més valor personal el prestigi que donaven l'herencia i els títols o les conquestes militars,que no la iniciativa individual. L'empreneduria era cosa pròpia de jueus, altrament dits "marranos". Velázquez no volia que constessin les factures de les seves obres, doncs aspirava a títols honorífics.
Només cal veure quina imatge tant dolenta tenen els rics en les obres de Calderón, cosa que contrasta amb l'apreci que mereixen en la cultura calvinista.
Del mercat (botiga, hiper, concessionari...) en sortim satisfets, perquè comprem allò que volem,`però això no succeeix en la "compra" política (les eleccions, per exemple) doncs els perdedors es senten frustrats. El monolitisme de les ofertes partidistes, que ens deixen insatisfets, i caldria revisar-ho.
El sistema nord americà és més flexible perquè hom pot votar republicà o demòcrata, no pel "paquet" homogeni de productes que ens ofereixen, si no per que la varietat fa que el meu vot no estigui captiu d'un o altres.
La cultura de la libertad
Editorial Espasa Calpe.
Col·lecció Gran Austral, Madrid 2008
Aquest llibre es pot trobar a la Biblioteca Joan Triadú (Vic)
La democracia grega
Era molt diferent a la que coneixem actualment. No la podem idealitzar, doncs tampoc era massa participativa i hi abundaven els demagogs, com per exemple Alcibíades, que es dedicà, sense escrúpols, a que als atenesos s'enfrontessin sense contemplacions amb els espartans.
 |
| Jesús Mosterín |
Nosaltres en parlem molt de democràcia, però sorprèn el fet és que .pocs textos antics parlin . Plató, quasi ni l'esmenta.
Aristòtil va interessar-se'n. Per a ell, les diverses formes de govern canvien constantment, evolucionen, es transformen...Per exemple afirmava que la democràcia condueix a la demagògia i aquesta a la tirania. Si pensem an Mussolini o Hitler, Perón, Chavez i. tants d'altres represntants electes, hauríem de donar-li la raó .
La democràcia actual
La democràcia actual prové dels plantjements de J. Locke. Per ell, la llibertat individual passa per davant dels interessos de l'Estat. Aquest Estat no pot ser opressiu, i per això es convenient de dividir el poder en legislatiu, executiu i judicial.
La demagògia, però, s'ha enquistat també en la nostra democràcia. Els polítics poden fer promeses de l'estil: "aturarem la pobresa", "crearem llocs de treball"... quan en realitat això no depèn dels polítics, si no dels mateixos ciutadans.El que en tot cas pot fer el govern es impulsar una certa redistribució de la riquesa per als ciutadans.El govern ha de vetllar també garantir serveis bàsics, i donar seguretat jurídica i protecció contra la violència.
Com que els resultats electorals i lapolítica concreta que es fa dia a dia no arcaven de satisfer a ningú i acostumen a ser frustrants, es tonen a produir noves eleccions que ens portaran noves frustracions. En cada nova contesa partidista, es vota menys per l'oferta política que ens fan que no pas per la reacció: "votarem algú altre que vagi contra l'anterior", i així succesivament.
La democràcia liberal requereix que les persones confiïn en elles mateixes, no en l'Estat. A més, cal que no actuïn com els protagonistes del "dilema del presoner", d' Albert Tuker (1905-1995). Els protagonistes d'aquest dilema son dos sospitosos detinguts per la policia i. Es poden produir 3 situacions :
- Un d'ells admet l'acusació i l'altre calla . Al primer li correspondran 10 anys de presó.
- Tots dos admeten haver comés part del delicte, això els hi computarà 5 anys de presidi a cadascun.
- Cap d'ells diu res. Això suposarà un any de presó per cadascun.
Els polítics democràtics no son més bons ni més savis que els d’una dictadura. Tenen, segons Karl Popper una avantatge, que consisteix en que la democràcia evita continuats banys de sang . Popper ens diu que cal replantejar la qüestió, i en lloc de pensar qui caldria governar, caldria treballar per pendere les mesures adients per evitar que els polítics corruptes i incompetents ens facin massa mal.
En una línia similar es manifestava W. Churchill, pel qual la democràcia és un mal sistema polític, però la resta són encara pitjors.
Cada vegada hi ha més consens que una bona opció es utilitzar, per a càrrecs clau, a persones desvinculades de l'àmbit directe de la política. La independència política de la Reserva Fedral d' EEUU respecte el governva permetre frenar la greu inflació que tenia EEUU, Al 1997. Guanyades les eleccions, pels laboristes, Gordon Brown va prendre una primera decisió dràstica: renuncià per sempre al control del Banc d’Anglaterra. No cal dir que el BCE va seguir amb l’exemple.
El poder no funciona com el mercat
Per que el mercat funcioni, cal que hi hagi iniciativa. Això es quelcom que ha faltat de manera endèmica a Espanya. Des de el Segle d'Or tenien més valor personal el prestigi que donaven l'herencia i els títols o les conquestes militars,que no la iniciativa individual. L'empreneduria era cosa pròpia de jueus, altrament dits "marranos". Velázquez no volia que constessin les factures de les seves obres, doncs aspirava a títols honorífics.
Només cal veure quina imatge tant dolenta tenen els rics en les obres de Calderón, cosa que contrasta amb l'apreci que mereixen en la cultura calvinista.
Del mercat (botiga, hiper, concessionari...) en sortim satisfets, perquè comprem allò que volem,`però això no succeeix en la "compra" política (les eleccions, per exemple) doncs els perdedors es senten frustrats. El monolitisme de les ofertes partidistes, que ens deixen insatisfets, i caldria revisar-ho.
El sistema nord americà és més flexible perquè hom pot votar republicà o demòcrata, no pel "paquet" homogeni de productes que ens ofereixen, si no per que la varietat fa que el meu vot no estigui captiu d'un o altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada