Plaques tectòniques i canvis climàtics

COENRAADS, Robert R; KOIVULA, John I: Geològica.H.F. Ullman, 2008

Col·lisió i subducció

Les serralades més grans per la col·lissió de dues plaques. Al xocar, cap de les dues masses es pot enfonsar, de manera que les dues empenyen cap amunt, la qual cosa pot comportar el creixement d'uns 2 centímetres a l'any.
Es deformen com un plàstic, doncs gran part de les roques sediments originats als oceans (per això hi trobem fòssils).
Aquesta deformació està originada per una col·lisió de plaques continentals (l'Himalaya, els Alps, el Caucas, l'Hindu Kush...) o per una subducció , o sigui, quan una la placa oceànica, més pesada que la continental pel volum d'aigua que té a sobre, penetra dessota la continental. Les serralades de Nova Guinea, Filipines, Japó, Kamchatka i les Aleutines tindrien aquestes característiques.
Cal afegir-hi les serralades nord i sud americanes. També a l'arxipèlag indonesi hi ha uns serralada de subducció.
En aquest darrer cas, la fricció i desajustament de les dues plaques crea activitat volcànica.


Responsables de zones plujoses i zones desèrtiques
Les muntanyes controlen la pluviositat orogràfica. El vent humit i calent que procedeix del mar s'enfila per les muntanyes es refreda i precipita. L'aire que resta ja no té humitat quan va al cantó contrari de la serralada que esdevenen fins i tot desèrtiques, ja sigui la part nord de l'Himalaya o l'est dels Andes. Això passa també amb serralades petites, com la Great Dividing australiana, que converteix en desert quasi tota la illa.
Els grans rius del món neixen a les muntanyes i aporten enormes quantitats de sediments, com el Ganges, amb un pes de sediment tant gran que el sol s'enfonsen en forma de conca, cosa que propicia l'acumulació de més sediments.
Clima i altitud
Cada 300 metres d'alçada el clima varia entre 1 i 2 graus, tot i que cal dir que l'aire humit es refreda més lentament.