D'ABADAL I DE VINYALS, Ramon (1968): Les lliçons de la història. Reflexions sobre Espanya, Castella, Catalunya. Editorial La Magrana, Barcelona 2010.(Adaptació)
ROTGER, Agnés:La revolta dels remences. Revista Sàpiens 103, barcelona Maig 2011.
Quan es produí la invasió àrab, els habitants del territori que avui correspondria a Catalunya fugiren cap al sud de França (Septimània), cosa que no pogueren fer aquells que tenien per barrera el Cantàbric.
El retorn a la terra d'orígen fou molt lent, i aquella migradesa inicial del poblament català explica la llarga durada de la reconquesta. Calen 3 generacions perquè es pugui repoblar Tortosa, Lleida, Fraga, Mequinensa... Després, un sobreesforç per repoblar amb pocs efectius Mallorca, València i Múrcia.
Catalunya ha patit sempre una debilitat demogràfica. A finals del segle XV, la Catalunya estrica no arriba als 300.000 habitants mentre que l'Espanya castellana ja en té 7 milions. D'Abadal, afirma: "L'expansió mediterrània ja no és una expansió en el sentit propi de la paraula: consisteix en una banda, en expedicions bèl·liques d'aventura, que no porten cua, per altra banda, en l'organització de factories comercials".
La pesta negra (1347-1351) i les seves rebrotades delmaren encara més la demografia de Catalunya i contribuïren a la decadència que s'agreuja amb l'esperit rendista de la noblesa, les guerres de remences (revolta social per abolir els "mals usos", drets abusius que els senyors tenien sobre els vassalls), una situació econòmica inflacionària, la pèrdua de pes polític de Catalunya respecte Aragó i València després del compromís de Casp... entre d'altres factors.
ROTGER, Agnés:La revolta dels remences. Revista Sàpiens 103, barcelona Maig 2011.
Quan es produí la invasió àrab, els habitants del territori que avui correspondria a Catalunya fugiren cap al sud de França (Septimània), cosa que no pogueren fer aquells que tenien per barrera el Cantàbric.
 |
| Jaume I, el conqueridor |
Catalunya ha patit sempre una debilitat demogràfica. A finals del segle XV, la Catalunya estrica no arriba als 300.000 habitants mentre que l'Espanya castellana ja en té 7 milions. D'Abadal, afirma: "L'expansió mediterrània ja no és una expansió en el sentit propi de la paraula: consisteix en una banda, en expedicions bèl·liques d'aventura, que no porten cua, per altra banda, en l'organització de factories comercials".
La pesta negra (1347-1351) i les seves rebrotades delmaren encara més la demografia de Catalunya i contribuïren a la decadència que s'agreuja amb l'esperit rendista de la noblesa, les guerres de remences (revolta social per abolir els "mals usos", drets abusius que els senyors tenien sobre els vassalls), una situació econòmica inflacionària, la pèrdua de pes polític de Catalunya respecte Aragó i València després del compromís de Casp... entre d'altres factors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada