COENRAADS, Robert R; KOIVULA, John I: Geològica.H.F. Editorial Ullman, 2008 (Adaptació)
Serralades americanes
Conjunt de serralades paral·leles: les Grans Cascades, Sierra Nevada, Rocalloses, Sierra Madre i Andes. Aquestes serralades van néixer per la pressió direcció norest. Van tenir diverses fases: per exemple, la pressió va provocar el trencament de roques que caigueren unes sobre d'altres.
Andes
Estan creixent, de manera que el pacífic disminueix uns centímetres anuals, i l'Atlàntic creix.
Condicionen el clima de sudamèrica. L'aire humit travessa el nord del subconinent per l'oest (zona molt plana: l'Amazones sols té 300 m. de desnivell) i a l'arribar als flancs muntanyosos orientals deixen caure les seves pluges. D'aquí en surten rius enormes com l'Amazones, l'Orinoco i el Paranà.
En algunes zones les serralades es separen i permeten l'existència de grans llacs (Maracaibo i Titicaca)
Alps
Serralades del sud d'Europa, on fins i tot tenen un ramal italià, els Apenins.
Eren un antic mar poc profund amb roques sedimentaries (arenisca, esquist, calç, pissarra...) que va ser empés per la placa africana i crearen plegaments apilats uns sobre d'altres. Els restes fòssils marins ens donen testimoni del passat de la zona.
Es caracteritzà per enormes glacials que amb la seva erosió deixaren serralades i muntanyes punxegudes (el Matterhorn va ser excavat per glaciars pels quatre costats).
Els rius més grans d'Europa ( Rin, Ròdan, Po, afluents del Danubi) neixen als Alps.
Les parts menys elevades tenen abundant vegetació i prats. Marmotes, llops, cérvols... són algunes de les espècies animals que hi viuen.
Apenins
Travessen tota Itàlia, i son empeso en direcció nord per la placa africana ver la placa eurasiàtica, i per tant des de el nord fins les Eòliques és una zona de terratrèmols i vulcanisme.
Urals
Va néixer de la pressió de la Siberia contra el que era encara una combinació d'Europa i Amèrica Laurasia) i Antàrtida, Austràlia, Sudamèrica, Índia i Antàrtida (Gondwuana). Per tant, és una de les serralades més antigues del món.
És una zona d'abundants recursos miners, amb enormes centres industrial estil soviètic.
Els boscos de Komi són patrimoni de la humanitat.
Atles
El pic més alt és el Toubkal, amb 4.168 m., a 80 km. al sud de Marrakech. Dibuixa una línia que connecta amb els Apenins italians.
Ha tingut diferents col·lisions, la més recent, entre la placa africana va xocar amb l'euroasiàtica a l'extrem sud de la península ibèrica. la mateixa colis ió va fer néixer els Alps i els Pirineus. Zona de terratrèmols, prova de que encara creix.
Monts Zagros
Serralades americanes
Conjunt de serralades paral·leles: les Grans Cascades, Sierra Nevada, Rocalloses, Sierra Madre i Andes. Aquestes serralades van néixer per la pressió direcció norest. Van tenir diverses fases: per exemple, la pressió va provocar el trencament de roques que caigueren unes sobre d'altres.
Andes
 |
| Andes.Torres del Paine |
Condicionen el clima de sudamèrica. L'aire humit travessa el nord del subconinent per l'oest (zona molt plana: l'Amazones sols té 300 m. de desnivell) i a l'arribar als flancs muntanyosos orientals deixen caure les seves pluges. D'aquí en surten rius enormes com l'Amazones, l'Orinoco i el Paranà.
En algunes zones les serralades es separen i permeten l'existència de grans llacs (Maracaibo i Titicaca)
Alps
Serralades del sud d'Europa, on fins i tot tenen un ramal italià, els Apenins.
Eren un antic mar poc profund amb roques sedimentaries (arenisca, esquist, calç, pissarra...) que va ser empés per la placa africana i crearen plegaments apilats uns sobre d'altres. Els restes fòssils marins ens donen testimoni del passat de la zona.
 |
| Alps |
Es caracteritzà per enormes glacials que amb la seva erosió deixaren serralades i muntanyes punxegudes (el Matterhorn va ser excavat per glaciars pels quatre costats).
Els rius més grans d'Europa ( Rin, Ròdan, Po, afluents del Danubi) neixen als Alps.
Les parts menys elevades tenen abundant vegetació i prats. Marmotes, llops, cérvols... són algunes de les espècies animals que hi viuen.
Apenins
Travessen tota Itàlia, i son empeso en direcció nord per la placa africana ver la placa eurasiàtica, i per tant des de el nord fins les Eòliques és una zona de terratrèmols i vulcanisme.
Urals
Va néixer de la pressió de la Siberia contra el que era encara una combinació d'Europa i Amèrica Laurasia) i Antàrtida, Austràlia, Sudamèrica, Índia i Antàrtida (Gondwuana). Per tant, és una de les serralades més antigues del món.
És una zona d'abundants recursos miners, amb enormes centres industrial estil soviètic.
Els boscos de Komi són patrimoni de la humanitat.
Atles
El pic més alt és el Toubkal, amb 4.168 m., a 80 km. al sud de Marrakech. Dibuixa una línia que connecta amb els Apenins italians.
Ha tingut diferents col·lisions, la més recent, entre la placa africana va xocar amb l'euroasiàtica a l'extrem sud de la península ibèrica. la mateixa colis ió va fer néixer els Alps i els Pirineus. Zona de terratrèmols, prova de que encara creix.
Monts Zagros
Van de Turquia a l'Iran i rodejen una zona desèrtica amb nombrosos llacs salats (formats a partir d'un mar que s'assecà). No obstant, d'aquí en surten alguns afluents del Tigris, docs la zona nord està arbrada (a pesar de la destrucció humana) i hi ha alts pics nevats.
La zona de Iran té uns dels jaciments petrolífers més grans del món.
Des de l'aire es pot veure com són un conjunt de serralades paral·leles que formen anticlinals i sinclinals que no han fet altra cosa que créixer. No es estranya, per tant, una activitat sísmica permanent (Al 2003, la ciutat de Bam, va quedar totalment destruïda.
El pic més alt és el Zardeh Kuh, de 4551 m.). A les roques de 3000 metres d'alçada i trobem molts fòssils d'amonita, prova del enorme creixement de la serralada.
A aquesta zona és on es va produir la domesticació d'animals fa 110.000 anys.
Himalaya
Fa 130 milions d'anys, la ÍÍndia es va separar d'Austràlia i Antàrtida, i va començar a viatjar cap al nord desplaçant-se 9 cm. a l'any. Fa 50 milions d'anys la Índia i Àsia van centrar en contacte, però es va produir cap lliscament d'un dessota l'altre. Les roques sedimentaries van ser empeses uns quants quilòmetres amunt, de manera que els escaladors poden recollir petxines del mar dalt de les muntanyes. El resultat va ser l'aparició de 3 serralades paral·leles, bàsicament de roques sedimentàries, però on hi ha abundància de metamòrfiques, com el gneis, roca negra rica en quarç i feldespat o de biotita i mica.
Té els 14 pics més alts del món (amb més de 8000 m.), l'Everest inclòs (8.848 m.) i encara segueix creixent. Aquestes muntanyes per plegament formen part d' un conjunt on hi trobem la serralada Hindu Kush, la de Makram, els Zagros i els Alps...totes estan empeses cap al nord.
L'ascens continua, cosa que explica els brutals terratrèmols que sovint es produeixen a aquesta regió, on la placa índia i euroasiàtica hi col·lisionen.
No obstant, l'erosió del terreny comportarà que arribin a quedar a nivell del mar, doncs el desgel, les pluges i la neu fan créixer els enormes deltes del Ganges (a l'est) l'Indo (oest) i el Brahmputra (de l'oest a l'est).
Fa 1500 anys, es van poblar aquestes serralades. S'hi va produir un procés de selecció natural, es a dir, sobrevisqqueren aquells humans i animals amb pulmons potents i amb una ràpida circulació de la sang per transportar oxigen. Alguns animals, com el lleopard de les neus, desenvolupen unes potes davanteres de gran tampany per moure's per terrenys escarpats.
Els antics pastors, a l'estiu, portaven el bestiar a les terres altes, i a l'inrevés a les baixes, tot això, propi d'una economia de subsistència de minúscules terraçes conreades, doncs l'agricultura permanent sols es possible fins a 1700 m.
El sistema de tala i crema per tenir terra adobada està produint un dany irreparable, i més, amb un creixement imparable de la població.
Els tigres i lleopards de les neus també estan en greu retrocés, en aquest cas, per les venda il.legal ja que s'aprofiten les pells i els ossos (per la medicina tradicional), es caça l'ós, el rinoceront d'una sola banya el cérvol, senglar...tots pateixen l'assetjament humà.
L'Everest
Té forma de piràmide amb 3 cares planes, i està repartit entre Xina i Nepal. Al cim, sols hi ha 1/3a part de l'oxígen del nivell del mar, per tant, no s`hi pot estar massa estona sense perill de mort
De 4000 muntanyencs que han volgut fer el cim, sols ho han aconseguit 600; 124 han mort.
El cim és de pedra calcària originària d'una antiga zona marina i creix 1 cm a l'any.A més de la pedra calcària groga, té enquist i granet.
Muntanyes transantàrtiques
És una cadena muntanyosa de 3000 km. i amb pics de més de 4000 metres. Els fòssils i el carbó demostren que en el passat era càlida. Té un rift com l'africà, segurament impulsat per una ploma en el mantell. Es molt rica en minerals metàlics (crom, coure, ferro, plom, naganes, cinc, petroli...)
La zona de Iran té uns dels jaciments petrolífers més grans del món.
Des de l'aire es pot veure com són un conjunt de serralades paral·leles que formen anticlinals i sinclinals que no han fet altra cosa que créixer. No es estranya, per tant, una activitat sísmica permanent (Al 2003, la ciutat de Bam, va quedar totalment destruïda.
El pic més alt és el Zardeh Kuh, de 4551 m.). A les roques de 3000 metres d'alçada i trobem molts fòssils d'amonita, prova del enorme creixement de la serralada.
A aquesta zona és on es va produir la domesticació d'animals fa 110.000 anys.
Himalaya
Fa 130 milions d'anys, la ÍÍndia es va separar d'Austràlia i Antàrtida, i va començar a viatjar cap al nord desplaçant-se 9 cm. a l'any. Fa 50 milions d'anys la Índia i Àsia van centrar en contacte, però es va produir cap lliscament d'un dessota l'altre. Les roques sedimentaries van ser empeses uns quants quilòmetres amunt, de manera que els escaladors poden recollir petxines del mar dalt de les muntanyes. El resultat va ser l'aparició de 3 serralades paral·leles, bàsicament de roques sedimentàries, però on hi ha abundància de metamòrfiques, com el gneis, roca negra rica en quarç i feldespat o de biotita i mica.
Té els 14 pics més alts del món (amb més de 8000 m.), l'Everest inclòs (8.848 m.) i encara segueix creixent. Aquestes muntanyes per plegament formen part d' un conjunt on hi trobem la serralada Hindu Kush, la de Makram, els Zagros i els Alps...totes estan empeses cap al nord.
L'ascens continua, cosa que explica els brutals terratrèmols que sovint es produeixen a aquesta regió, on la placa índia i euroasiàtica hi col·lisionen.
No obstant, l'erosió del terreny comportarà que arribin a quedar a nivell del mar, doncs el desgel, les pluges i la neu fan créixer els enormes deltes del Ganges (a l'est) l'Indo (oest) i el Brahmputra (de l'oest a l'est).
Fa 1500 anys, es van poblar aquestes serralades. S'hi va produir un procés de selecció natural, es a dir, sobrevisqqueren aquells humans i animals amb pulmons potents i amb una ràpida circulació de la sang per transportar oxigen. Alguns animals, com el lleopard de les neus, desenvolupen unes potes davanteres de gran tampany per moure's per terrenys escarpats.
Els antics pastors, a l'estiu, portaven el bestiar a les terres altes, i a l'inrevés a les baixes, tot això, propi d'una economia de subsistència de minúscules terraçes conreades, doncs l'agricultura permanent sols es possible fins a 1700 m.
El sistema de tala i crema per tenir terra adobada està produint un dany irreparable, i més, amb un creixement imparable de la població.
Els tigres i lleopards de les neus també estan en greu retrocés, en aquest cas, per les venda il.legal ja que s'aprofiten les pells i els ossos (per la medicina tradicional), es caça l'ós, el rinoceront d'una sola banya el cérvol, senglar...tots pateixen l'assetjament humà.
L'Everest
Té forma de piràmide amb 3 cares planes, i està repartit entre Xina i Nepal. Al cim, sols hi ha 1/3a part de l'oxígen del nivell del mar, per tant, no s`hi pot estar massa estona sense perill de mort
De 4000 muntanyencs que han volgut fer el cim, sols ho han aconseguit 600; 124 han mort.
El cim és de pedra calcària originària d'una antiga zona marina i creix 1 cm a l'any.A més de la pedra calcària groga, té enquist i granet.
Muntanyes transantàrtiques
És una cadena muntanyosa de 3000 km. i amb pics de més de 4000 metres. Els fòssils i el carbó demostren que en el passat era càlida. Té un rift com l'africà, segurament impulsat per una ploma en el mantell. Es molt rica en minerals metàlics (crom, coure, ferro, plom, naganes, cinc, petroli...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada