Les costes tenen zones d'aigües poc profundes amb pesca abundant. A més llunyania hi trobem els combustibles fòssils.

MONROE;J.S; WICANDER, R.; POZO, M: Geologia. Editorial Paraninfo. Australia, Canadà, España, EEUU, México, Reino Unido, Singapur. 2006 (Biblioteca de Vic)
COENRAADS, Robert R; KOIVULA, John I: Geològica. Editorial H.F. Ullman, 2008

Les voreres costa-oceà consten de tres parts:

• Plataforma continental: és la part que primer trobem, si anem de terra a mar. Fa entre 16milions i 10 mil anys estava emergida. És una zona granítica, a diferència de la plataforma oceànica (plana abisal en el dibuix) que és de bassalt i gabro. La plataforma pot ser molt extensa o poc extensa (cas de la Península Ibérica)
• Talús continental:esglaó pronunciat. A vegades és molt pronunciat, doncs parteix d'una fossa marina.
• Conca oceànica profunda (o plana abisal)

A la plataforma continental és on es troba el 80% de la pesca mundial, docs és la zona que disposa de nutrients.El peu del talús és una zona sedimentària i és on hi ha les majors reserves de petroli i gas. Allà és on es depositaren restes orgànics que van descompondre's fins a convertir-se en combustibles fòssils. Aquests combustibles, quedaren barrejats amb fangs i coberts dels esmentats sediments marins. En els llacs (molts provenen de falles) del passat, també s'han pogut crear combustibles fòssils.