Thumerelle, Pierre-Jean(1996): Las poblaciónes en el mundo. Cátedra, Madrid 1997
Durante milenios, los hombres sólo han podido resolver los problemas planteados por su crecimiento demográfico extendiendo las tierras cultivadas con la desforestación o colonizando países vacíos o casi vacíos más lejanos. Así es como desaparece el bosque de la mayor parte de las llanuras de Europa y Asia oriental para dejar paso a los campos. Así es como las expediciones, más o menos aventuradas al principio, permitieron a grupos minúsculos de hombres extenderse desde los grandes focos de poblamiento. Si los límites alimentarios impuestos por la naturaleza al número de hombres eran casi inexistentes en estas tierras vacías, la población inicial siempre era demasiado poco numerosa para permitir a estos grupos hacerse demasiado importantes durante mucho tiempo, a falta de aportación migratoria regular.
"La revolución industrial y la transición demográfica introdujeron durante el siglo XIX en Europa, en América del Norte y en Australia, y más tarde en Rusia y Japón, una nueva dimensión: el desarrollo de la especie se aceleró bruscamente, sin necesidad de aumentar las superficies cultivables y el número de agricultores, gracias al aumento masivo de los rendimientos agrícolas, lo que modificaba completamente la situación. Las actividades dominantes de los hombres pasaron a ser las actividades industriales y terciarias, que sacan todo el partido posible de la concentración de hombres, pero que devoran las materias primas de toda la tierra. Han generado un nuevo tipo de poblamiento,en cuencas industriales y mineras, dando al fenómeno urbano una dimensión completamente diferente. Han provocado un gigantesco movimiento de las poblaciones y migraciones masivas sin precedente, facilitadas por el ferrocarril y el barco de vapor, y más adelante por el automóvil y el avión. Sobre todo, han permitido una densificación casi ilimitada; en menos de dos siglos, la población de los Países Bajos se ha quintuplicado, las del Reino Unido y Alemania se han cuadruplicado, lo que no ha impedido a estos países enviar una masa de emigrantesa los países nuevo".
Població i ocupació del territori
Població concentrada sols a algunes zones
L'autor del llibre ens presenta una ocupació del territori desigual entre zones habitables i no habitables.
Nordamericà , Europa , Àfrica (Ecepte la zona dels grans llaccs) no tenen excessiva població en termes absoluts, .però íi un gran grau de cncentració demogràfica. En canvi Japó, Corea, Taiwan, sud-est asiàtic son zones densament poblades en quasi la seva totalitat.
En canvi, EEUU i Candà tingin la meitat de la seva població concentrada a l'entorn dels Grans Llacs i la densament poblada zona nord, al costat de l'Atlàntic.. A Europa podriem tirar una línia vertical que anés de la zona d'Holanda i el Rin fins el nord d'Itàlia. Seria l'espina dorsal de la nostra zona de més població.
La totalitat del continent americà és, en conjunt, poc poblat,si exceptuem les Antilles. Ara bé , hi ha zones, com per exemple l'altiplà mexicà entre d'altres, que són compltamnet desertes o poc poblades. . Altres, com l'altiplà bolibià, on h iha Potosíñ son zones desèrtiques i no massa pobaldes, però on es treballa per extreure metalls, a més de 4000 metres, com tamé a Xile, a moltes mines de coure a 4000 m. Les dificultats de viure a aquesta alçada en dificulen les aglomeracions.
Deserts i deserts verds
Hi ha moltes de zones despoblades on la vida és molt difícil:.al Sahara (desert de Núbia, a Líbia), el desrt de Mauritània, o bé el de Rub Al Jaali i el de Nafud a Iran, el de Rajastàn en Afganistan, el Karakum a l'Uzbekitsan, el Gran Desert Salat i el de Lut, a l'Iran
A tocar el desert, la vida sols és possible a les ribes de grans rius, com el Nigeo el Nil. Alguns wuadis sumnistren aigua als cada vegada més escassos caravaners.
Podem parlar també de deserts verds: com és el , Congo, Guayana francesa,Surinam, Papua Nova guinea...
No només la "revolució verda" demostra les errades del maltusianisme, si no que els mateixos creixements productius de la revolució industrial invaliden la seva teoria dels "rendiments decreixents"
No només la "revolució verda" demostra les errades del maltusianisme, si no que els mateixos creixements productius de la revolució industrial invaliden la seva teoria dels "rendiments decreixents"
 |
| Thomas Robert Maltus considerava que l'augment de la població frenava el creixement de recuros alimentaris per a le futures generacio |
"La revolución industrial y la transición demográfica introdujeron durante el siglo XIX en Europa, en América del Norte y en Australia, y más tarde en Rusia y Japón, una nueva dimensión: el desarrollo de la especie se aceleró bruscamente, sin necesidad de aumentar las superficies cultivables y el número de agricultores, gracias al aumento masivo de los rendimientos agrícolas, lo que modificaba completamente la situación. Las actividades dominantes de los hombres pasaron a ser las actividades industriales y terciarias, que sacan todo el partido posible de la concentración de hombres, pero que devoran las materias primas de toda la tierra. Han generado un nuevo tipo de poblamiento,en cuencas industriales y mineras, dando al fenómeno urbano una dimensión completamente diferente. Han provocado un gigantesco movimiento de las poblaciones y migraciones masivas sin precedente, facilitadas por el ferrocarril y el barco de vapor, y más adelante por el automóvil y el avión. Sobre todo, han permitido una densificación casi ilimitada; en menos de dos siglos, la población de los Países Bajos se ha quintuplicado, las del Reino Unido y Alemania se han cuadruplicado, lo que no ha impedido a estos países enviar una masa de emigrantesa los países nuevo".
Població i ocupació del territori
Població concentrada sols a algunes zones
L'autor del llibre ens presenta una ocupació del territori desigual entre zones habitables i no habitables.
Nordamericà , Europa , Àfrica (Ecepte la zona dels grans llaccs) no tenen excessiva població en termes absoluts, .però íi un gran grau de cncentració demogràfica. En canvi Japó, Corea, Taiwan, sud-est asiàtic son zones densament poblades en quasi la seva totalitat.
En canvi, EEUU i Candà tingin la meitat de la seva població concentrada a l'entorn dels Grans Llacs i la densament poblada zona nord, al costat de l'Atlàntic.. A Europa podriem tirar una línia vertical que anés de la zona d'Holanda i el Rin fins el nord d'Itàlia. Seria l'espina dorsal de la nostra zona de més població.
La totalitat del continent americà és, en conjunt, poc poblat,si exceptuem les Antilles. Ara bé , hi ha zones, com per exemple l'altiplà mexicà entre d'altres, que són compltamnet desertes o poc poblades. . Altres, com l'altiplà bolibià, on h iha Potosíñ son zones desèrtiques i no massa pobaldes, però on es treballa per extreure metalls, a més de 4000 metres, com tamé a Xile, a moltes mines de coure a 4000 m. Les dificultats de viure a aquesta alçada en dificulen les aglomeracions.
Deserts i deserts verds
Hi ha moltes de zones despoblades on la vida és molt difícil:.al Sahara (desert de Núbia, a Líbia), el desrt de Mauritània, o bé el de Rub Al Jaali i el de Nafud a Iran, el de Rajastàn en Afganistan, el Karakum a l'Uzbekitsan, el Gran Desert Salat i el de Lut, a l'Iran
A tocar el desert, la vida sols és possible a les ribes de grans rius, com el Nigeo el Nil. Alguns wuadis sumnistren aigua als cada vegada més escassos caravaners.
Podem parlar també de deserts verds: com és el , Congo, Guayana francesa,Surinam, Papua Nova guinea...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada