GOFF, Jacques le (2006): L'edat mitjana explicada als joves i als no tant joves. Viena Edicions, Barcelona 2007
Les catedrals (i també els castells) són grandioses, però sobre tot són altes, per impressionar qui les veu i les visita per fer-li experimentar una cosa encara més important: l'alçada de Déu en el cel. Les catedrals li estan dedicades, són casa seva.
A l'edat mitjana, la contraposició entre alt i baix es projecta en l'espai : l'alçada designa allò que és bell. Correspon a l'oposició entre el cel i la terra, entre "allà dalt" i "aquí baix" És per això que es dona tanta importància a la torre. Les mesquites musulmanes també tenen una torre que s'anomena "minaret", sovint molt estilitzat, que s'erigeix cap al cel: això vol dir que les dues religions competien a través de l'arquitectura a través de les seves "cases de Déu".
Habitaulment les catedrals se situen dins les ciutats, que comparteixen entre elles per tenir la catedral més gran, la més alta i la més bella.
A la catedral, a més del bisbe, hi viuen els "canonges" del bisbe; matí, migdia i tarda canten "l'ofici" (paraula que vol dir "ocupació", "feina") en el cor de la catedral, la zona on hi ha el "cadirat" (seients de fusta amb respatllers, a vegades magníficament esculpits, on s'asseien per cantar).
Inicialment, fins al segle XII, aquestes esglèsies eren molt fosques: es l'art que s'anomena "romànic". Després, en l'art gòtic, es busca la llum i fins i tot s'acava identificant abans que res Déu amb la llum.
 |
| Catedral de Chartres |
Les catedrals (i també els castells) són grandioses, però sobre tot són altes, per impressionar qui les veu i les visita per fer-li experimentar una cosa encara més important: l'alçada de Déu en el cel. Les catedrals li estan dedicades, són casa seva.A l'edat mitjana, la contraposició entre alt i baix es projecta en l'espai : l'alçada designa allò que és bell. Correspon a l'oposició entre el cel i la terra, entre "allà dalt" i "aquí baix" És per això que es dona tanta importància a la torre. Les mesquites musulmanes també tenen una torre que s'anomena "minaret", sovint molt estilitzat, que s'erigeix cap al cel: això vol dir que les dues religions competien a través de l'arquitectura a través de les seves "cases de Déu".
Habitaulment les catedrals se situen dins les ciutats, que comparteixen entre elles per tenir la catedral més gran, la més alta i la més bella.
A la catedral, a més del bisbe, hi viuen els "canonges" del bisbe; matí, migdia i tarda canten "l'ofici" (paraula que vol dir "ocupació", "feina") en el cor de la catedral, la zona on hi ha el "cadirat" (seients de fusta amb respatllers, a vegades magníficament esculpits, on s'asseien per cantar).
Inicialment, fins al segle XII, aquestes esglèsies eren molt fosques: es l'art que s'anomena "romànic". Després, en l'art gòtic, es busca la llum i fins i tot s'acava identificant abans que res Déu amb la llum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada