L'orígen de l'Estat modern: ministres, hisenda...

Ferran de Castella

GOFF, Jacques le (2006): L'edat mitjana explicada als joves i als no tant joves. Viena Edicions, Barcelona 2007 (Adaptació)
LINCH, John: Monarquia e imperio: el reinado de Carlos V.  Historia de España, El País, Madrid 2007

Allò que entenem per Estat (que administra els impostos d'hisenda, que té ministres, exèrcit ...) no existia a l'edat mitjana. Els reis governaven directament un territori, en general, no massa més gran que el d'un senyor feudal. 
El territori del rei no anomenava Estat, si no "domini reial". Aquí, eren pròpiament sobirans, tot i que indirectament també regnaven sobre els territoris dels senyors, però sols pel que fa a la justícia, que corresponia a la  al rei i a l'Església.

 A l'edat mitjana, els reis eren abans que res "caps" prestigiosos dotats de consellers: per exemple, Ferran a Castella (1035-1065), Lluis VII de França (1137-1180), Enric II a Anglaterra (1154-1189). Disposaven de diverses assembles que consultaven per a les finances i la justícia, per exemple. Però no hem d'imaginar un govern amb ministres.
No és fins a partir del segle XIII i sobre tot, el XIV, que els reis s'envolten d'homes per ajudar-los a construir l'Estat reial, monàrquic, que és l'orígen del poder públic que avui s'anomena "Estat".

L'Espanya dels reis catòlics, exemple d'incipienet estat absolutista.
Segons Linch, "la mayor parte de los súbditos  de los Reyes Católicos  se consideraban  todavía castellanos, aragoneses, catalanes i vascos, más que españoles. En cierto sentido no podia ser de otra manera, pues Ferando e Isabel dieron a España un gobierno único, pero no una administración común. La unión de las coronas era personal, no institucional, y cada reino conservó su identidad y sus leyes. De hecho, tras la muerte de Isabel, cuando Fernando tuvo que abandonar Castilla, los dos reinos volvieron a llevar una trayectoria separada durante un breve periodo de tiempo.

Las diferencias institucionales se expresavan en la existencia de sistemas jurídicos y Cortes separados para Castilla y Aragón. Incluso en la Corona de Aragón había cortes separadas para los distintos estados componentes, Cataluña, Valencia y Aragón. Además existía un sistema jurídico para las provincias vascas y otro para Navarra.
A pesar de que las formas de Isabel y  Fernando eran las propias de la monarquia absoluta, la realidad era muy distinta.
La aristocracia castellana, que había monopolizado los frutos de la Reconquista de España  a los árabes -tierras y cargos públicos- tenia el poder suficiente para convertirse en una autoridad independiente que desafiaba a los reyes, se adueñaba de las tierras de la monarquía  y utilizaba el poder así obtenido como instrumento de sus propias ambiciones.
Sin embargo, un recuros de unificación del que se sirvieron los Reyes católicos fue la obligatoriedad de la nobleza y el clero  de pagar los gastos que generaba la Santa Hermandad, que además, se caracterizó por reducir el poder de la nobleza persiguiendo a todo tipus de actos criminales al marge de qualquier estatus