GOFF, Jacques le (2006): L'edat mitjana explicada als joves i als no tant joves. Viena Edicions, Barcelona 2007 (Adaptació)
Quan comença?
L'edat mitjana va durar molt de temps: al menys 1000 anys! Sovint pensem que va de l'any 1000 al 1500. Però va començar cap a l'any 500. El darrer emperador romà ha estat expulsat de Roma i reemplaçat per un rei bàrbar (paraula que vol dir estranger), Odoacre. És l'època de les grans invasions: unes provenen del nord (germànics), altres de l'oest (celtes) i més tard de l'est (hongaresos, eslaus). No es tractava de devastadors, si no de multitud de persones que es traslladaven pacíficament cap al sud per instalar-s'hi. Fins i tot, els vikings, que en realitat eren comerciants més que guerrrers.
L'edat mitjana va durar fins a la fi del segle XVIII
En països desenvolupats (Anglaterra, França, Europa septentrional...), la ciència va fer grans progressos, i es comencen a construir màquines eficients i ràpides. La màquina de vapor representa l'inici de la revolució industrial. A més, la Revolució Francesa és un veritable capgirament que afectarà al món sencer: posa fi a l'antic sistema polític, anomenat Antic Règim, i al sistema que s'anomena "feudal".
No és un periòde obscur i de declivi.
El nom d'edat mitjana prové d'aquells erudits i artistes del segle XV (l'època dels humanistes) que la consideren com un intemedi, entre el presenti l'antiguitat greco-romana. Hi veuen un període obscur, de declivi. A més, pensen que els homes medievals estaven limitats a la fe religiosa, que insistia en els molts pecats de l'home davant de Déu, i que això limitava les capacitats humanes.
L'art "gòtic" (el de les catedrals) consideraven que era un art "bàrbar"(estranger).
Al segle XVIII (l'anomenat segle de les Llums), seguien considerant l'edat mitjana com un període obscur en que la fe en Déu ofuscava la raó dels homes.
En canvi, els anomenats "romàntics" del segle XIX admiren l'estil gòtic i el consideren un art refinat i meravellós.
Europa neix a l'edat mitjana
El despreci a l'edat mitjana és notable. Es fa servir sovint aquesta expressió: "ja no som a l'edat mitjana!." Tractar una persona o cosa de "medieval" no és pas cap elogi.
Hem de saber, però, que Europa es constitueix durant l'edat mitjana. La civilització romana només afectava el sud d'Europa. A partir del segle V, les terres del nord d'Europa (Alemanya i Escandinàvia), de l'oest (Bretanya, Anglaterra i Irlanda, de l'est (Hongria i els països d'Europa central) entren poc a poc en un espai polític (apareixen els reis) i religiós comú, que constituirà la futura Europa
Quan comença?
L'edat mitjana va durar fins a la fi del segle XVIII
En països desenvolupats (Anglaterra, França, Europa septentrional...), la ciència va fer grans progressos, i es comencen a construir màquines eficients i ràpides. La màquina de vapor representa l'inici de la revolució industrial. A més, la Revolució Francesa és un veritable capgirament que afectarà al món sencer: posa fi a l'antic sistema polític, anomenat Antic Règim, i al sistema que s'anomena "feudal".
El nom d'edat mitjana prové d'aquells erudits i artistes del segle XV (l'època dels humanistes) que la consideren com un intemedi, entre el presenti l'antiguitat greco-romana. Hi veuen un període obscur, de declivi. A més, pensen que els homes medievals estaven limitats a la fe religiosa, que insistia en els molts pecats de l'home davant de Déu, i que això limitava les capacitats humanes.
L'art "gòtic" (el de les catedrals) consideraven que era un art "bàrbar"(estranger).
Al segle XVIII (l'anomenat segle de les Llums), seguien considerant l'edat mitjana com un període obscur en que la fe en Déu ofuscava la raó dels homes.
En canvi, els anomenats "romàntics" del segle XIX admiren l'estil gòtic i el consideren un art refinat i meravellós.
Europa neix a l'edat mitjana
El despreci a l'edat mitjana és notable. Es fa servir sovint aquesta expressió: "ja no som a l'edat mitjana!." Tractar una persona o cosa de "medieval" no és pas cap elogi.
Hem de saber, però, que Europa es constitueix durant l'edat mitjana. La civilització romana només afectava el sud d'Europa. A partir del segle V, les terres del nord d'Europa (Alemanya i Escandinàvia), de l'oest (Bretanya, Anglaterra i Irlanda, de l'est (Hongria i els països d'Europa central) entren poc a poc en un espai polític (apareixen els reis) i religiós comú, que constituirà la futura Europa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada